Arxivat a Comunicats
Història d´un empleat BS
04 08 06 Carta que hem rebut d´un empleat de Banc Sabadell. (PDF:Cat. / Cast.)
HISTÒRIA DUN EMPLEAT BS (carta rebuda dun empleat de Banc Sabadell)
Fa anys que vaig entrar a treballar a Banc Sabadell. Allò era bastant diferent del que ara és aquesta empresa. El sentiment de treballar per a aquell Banc Sabadell era dorgull i causava ladmiració de qui se nassabentava. Jo estava content perquè pensava que era una feina amb un bon horari, que em permetria compatibilitzar el treball amb la família i els meus interessos per altres temes. Amb els anys ha resultat que daquell horari no queda res perquè em van dir que si volia «millorar» hauria de posar-hi més temps. Vaig dir que sí i, primer, vaig començar a descuidar els meus interessos i, al final, fins i tot la família. I no vaig dir res del que pensava. Aquell Banc que majudava a pagar les ulleres que acabava necessitant de tant puntejar llistats i que, fins i tot, em donava suport econòmic si necessitava altres intervencions mèdiques. Ai! Allò es va acabar. Mho van treure. Però jo, agraït pels favors rebuts, no vaig dir res del que pensava. Van arribar els ordinadors i vaig pensar que seria un ajut per millorar el rendiment i podria dedicar una mica més de temps a la família. Però, en lloc daixò, ara cada cop he destar més pendent de mil i una històries que lordinador em comunica: normes que he de complir, correus que no paren darribar, formularis que he de complimentar. Uf! Una infinitat de tasques. Ja no queda res daquell temps que pensava recuperar. Però jo no he dit res del que pensava. Més recentment han començat a treurem diners de la nòmina. Pel que es veu, ja no tinc dret a remuneracions pel temps que he dedicat a «la casa», ni a aquella petita alegria de quan queia el trienni: mel treuen daltres conceptes que em diuen que són «voluntaris». Adéu antiguitat! I no he dit res. Diuen que em premien lesforç que he dedicat al Banc i al seu creixement amb tots els bancs que ha anat incorporant al grup. Però, en realitat, mho acaben traient daltres conceptes «voluntaris» daquesta nòmina que no entenc massa bé. Malgrat tot, jo no dic res. Callo. Un dia em vaig posar a pensar una mica sobre el meu silenci. Per què no dic res? Per què callo? Pot ser que tingui por daixecar la veu pel que em puguin fer? Però no mhan fet prou? He decidit que, a partir dara, no callaré. Reclamaré i protestaré cada cop que em senti agredit. No sigui que algun dia també es quedin la meva veu.
Sabadell, agost de 2006
Modelo de carta de Baja Voluntaria en la empresa
Calendario Laboral 2025. Publicado en el BOE
Alcanzado ACUERDO en el proceso de integración de Targobank y Cemcice en Abanca
Ciberamenazas y fraudes. ¿Los conoces?
Plan de Igualdad Grupo Alsea
Acuerdo Laboral de ámbito Estatal para el sector de Hostelería (ALEH)