Arxivat a
INFORMATICA SEGURETAT (TRADUCCIÓ AUTOMATICA)
NETEJAR UN DISC DUR
Abans de traspassar l'ordinador cal seguir unes quantes normes de seguretat si ha contingut informació sensible
Quan vam esborrar un arxiu, no ho hem
eliminat físicament, el que hem aconseguit en realitat és que el sistema
operatiu no ens ho mostri més, li hem indicat que no volem saber gens
d'ell... però això no significa que no existeixi la informació que conté. De fet,
segueix repartida en distints clusters del disc dur (zona mínima d'informació
que reconeix el sistema operatiu). Encara que ho esborrem de la famosa paperera
de
reciclatge, encara la informació persistirà en els magnetizados clusters del
nostre disc. Quan s'esborra llavors? Doncs quan aquest espai sigui picat
per altra informació, quan es sobrescriba una mica en aquesta mateixa zona del
disc
dur.
Existeixen eines que esborren realment els
fitxers que se li indiquen, canviant els bytes dels clusters que ocupa el
fitxer pels valors "00". Per exemple, en Internet podem trobar
programes com "Sure Delete" que picarà els arxius dels quals realment us
vulgueu desfer. "BlackBoard FileWipe" permet esborrar permanentment qualsevol
fitxer sobrescribiéndolo deu vegades amb dades a l'atzar i després esborrant
l'arxiu
Finalment, UltraWipe està configurat per a eliminar arxius de tipus
comú com són els temporals, la memòria caché del navegador, les cookies,
l'historial
d'adreces Web, etc. I tots són gratuïts.
Aquests programes resulten especialment útils
quan vulguem traspassar, vendre, o donar el nostre disc dur a desconeguts. En
aquest cas, no és la primera vegada que un comprador d'una unitat de disc de
segona mà troba informació més que comprometedora en el seu interior.
Durant els dos últims anys, Simson Garfinkel
i Abhi Shelat (dos estudiants graduats de MIT, Institut de Tecnologia de
Massachusetts) han reunit 158 discos durs de diversos llocs, des de subhastes
en Internet fins empreses que volien desfer-se dels components més vells.
Però les intencions d'aquests nois no eren les d'acumular gigues i gigues
d'espai
sinó comprovar la possible informació que els usuaris deixen en
els discos durs àdhuc després de decidir que van a vendre'ls o regalar-los a
altres
persones. Sobre la informació recollida, van publicar un estudi.
L'estudi revelava que 69 dels discos
mantenien fitxers recuperables i 49 informació personal crítica (entre tots,
van trobar 5000 nombres de targetes de crèdit). En uns altres es podien seguir
els
passos de les transaccions realitzades durant un any en els comptes d'un banc.
En alguns casos, els discos es lliuraven sense formatar. En totes les botigues
de segona mà, podrem trobar sistemes informàtics en els quals serem
capaços de recuperar informació dels seus discos durs, asseguraven Simson
Garfinkel i Abhi Shelat, i, en alguns casos, dades realment sorprenents.
Garfinkel i Shelat van publicar els resultats
en el periòdic de IEEE Security & Privacy, proclamant-se com els primers a
alçar la veu sobre un problema que consideren tan perillós com les
vulnerabilitats en el programari. Garfinkel concloïa: Si jo anés un govern
interessat en l'espionatge econòmic d'un país, dedicaria un milió de dòlars
a l'any per a comprar discos durs i analitzar-los. Ni tan sols això,
contractaria a algú
amatent a tapar-se el nas i rebuscar en l'escombriaire". Aquests nois
sostenen, que aquesta seria la millor forma de detectar fraus fiscals en
empreses.
I quines tècniques utilitzen per a recuperar la
informació? Si disposem d'un editor hexadecimal de disc, baixant un nivell,
tindrem accés a aquesta informació fins i tot quan ja hem esborrat l'arxiu.
AL nivell d'un editor de disc no podrem recompondre un arxiu binari
(comprimit en ZIP), perquè no ho entendrem, serà una amalgama de símbols
estranys, però tot l'escrit en fitxers de text o, per exemple URLs que
hàgim visitat, tot això serà accessible. Però per a facilitar-nos la vida,
existeixen innombrables eines per a recuperar tot tipus d'arxius esborrats,
en Windows. Tan només heu de consultar pàgines com
http://www.activi-undelete/.com/undelete.htm
on trobareu programes que permeten recuperar arxius que creies
eliminats. En sistemes Linux, això no és tan senzill, doncs se suposa que si
s'esborra un arxiu, se sap el que s'està fent. No existeix una eina
específica que realitzi la reanimación del fitxer automàticament, però no és
impossible.
No importa si heu formatat el disc 10
vegades, si s'us ha trencat la taula de particions... el programa GetDataBack,
ho
recuperarà. Tan només heu d'endollar el disc dur en altre ordinador que ho
tingui instal·lat i passar-li aquesta meravella. Si no han estat picats les
dades,
això és, si no s'ha usat molt el disc després del desastre (i si és un gran
desastre no s'haurà pogut ni usar), ho recuperarà tot. No deu passar-se
per alt la possibilitat de de usar el programa en els discos durs de segona mà
que caiguin en les vostres... us dureu grates sorpreses. Si sou vosaltres
els quals veneu el vostre disc dur, convé utilitzar programes tals com
FormatSecure.
És una pràctica habitual en les empreses i
entre particulars, vendre els discos durs que es queden petits per a renovar
el material informàtic que ens sembla obsolet. Mancant millors idees en
les que reciclar el material antiquat, decideixen simplement llençar-lo a les
escombraries o
donarlo sense cap tipus de miramients a qualsevol que ho necessiti. Si
realment s'ha treballat amb dades confidencials, bé mereix la pena intentar
rentar un poc la memòria del disc dur, que, com hem comprovat, sembla que
té una gran capacitat de retenció.
Modelo de carta de Baja Voluntaria en la empresa
Calendario Laboral 2025. Publicado en el BOE
Alcanzado ACUERDO en el proceso de integración de Targobank y Cemcice en Abanca
Ciberamenazas y fraudes. ¿Los conoces?
Plan de Igualdad Grupo Alsea
Acuerdo Laboral de ámbito Estatal para el sector de Hostelería (ALEH)