La setmana passada el 95% de la representació dels treballadors portàvem a la mesa una proposta unitària de la què us informàvem per circular. Quatre setmanes després d’aprovat l’inici de la fusió, fent una demostració de “diligència, imaginació i voluntat negociadora”, la part empresarial ha presentat per fi les seves peticions, consistents bàsicament en tres punts:

-Tancament de 500 oficines (això són 100 més que totes les de Caixa Tarragona i Manresa juntes)

-“Sortida” de més del 20% de la plantilla (pràcticament la suma de les plantilles de 2 caixes) dels quals:

       -Uns mitjançant prejubilacions a partir dels 55 anys, pagant un 70% del sou, sense aportacions al fons de pensions, i fins només als 61, 62 o 63 anys, segons les edats d’inici.

      -Els altres mitjançant baixes incentivades pagant 45 dies per any treballat (la indemnització legal per acomiadament improcedent)

-No equiparació de les condicions salarials i socials. (Cadascú es queda amb les de la seva entitat d’origen i de la plantilla futura.... ja en parlarem!)

El calendari s’escurça i no estem per perdre el temps, així que ho direm ben clar un cop més: CCOO, UGT, SEC i SEC-T ens oposarem a una fusió que no garanteixi el manteniment de l’ocupació i l’equiparació de les condicions salarials i laborals de la plantilla present i futura de la nova entitat, prenent com a base les actualment existents a Caixa Catalunya. La fusió no pot consistir en quedar-se els actius de 3 caixes però liquidar les oficines i les plantilles equiparables a la suma de dues d’elles.

Els representants dels treballadors acabem de signar l’acord laboral a la fusió del les caixes de la Catalunya central, demostrant un cop més la nostra capacitat negociadora. Si en el cas de Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa no arribem a un acord, cal atribuir-ho a la manca d’aptitud i de voluntat de la part empresarial que, fins ara, no fa altra cosa que perdre un temps preciós i ofendre a la plantilla amb les seves pretensions impresentables.

Novembre-2009