Arxivat a Comunicats, Eleccions Sindicals
Visca la campanya electoral!
El SEC-L s'avança a la campanya electoral
El SEC-L, ara UGT, quan era SEC (CIC) i sacostaven les darreres eleccions sindicals (2002) ja ho van fer, i a falta daltres arguments més consistents ara hi tornen.
Es a dir, ara toca distreure latenció de tothom amb manipulacions, distorsions i intoxicacions per ocultar els seus dèficits. Dèficits que es traduïren en el no res com a patrimoni Sindical. És a dir, no tenien res a oferir com a balanç de la seva actuació sindical. Nosaltres sí, i per això vàrem guanyar aquelles eleccions a Catalunya.
Ara, ja ficats en plena campanya (avançada per ells uns quants mesos, en els quals no han parat de disparar contra nosaltres), es dediquen a distreurens amb afirmacions rotundes sobre qüestions sensibles que poden crear alarma entre els companys i companyes.
No és la nostra intenció entrar al drap de continu per desmuntar totes les proclames apocalíptiques que llencen des de les seves posicions, però sí que volem deixar clares algunes coses perquè tothom, si més no, es tranquil·litzi una mica.
En els propers dies us enviarem un opuscle editat per CC.OO. i que forma part duna segona tramesa que estem preparant, que porta per títol ANEM ENDAVANT. Per la seva importància, us volem transcriure, íntegrament, un dels seus capítols:
La jornada, clau de la conciliació
A COMFIA-CCOO tenim història, tenim memòria i volem futur. Gran part dels nostres anhels shan vinculat a la conciliació de la vida laboral amb la vida privada. I, en aquest aspecte, la jornada té una importància fonamental.
Farà 15 anys que vàrem aconseguir el dissabte festa per a tots. El 40% dels que treballen ara a les caixes tenien llavors menys de 15 anys. El dissabte festa és, per tant, part dun patrimoni transmès. Com ho és ja la consolidació de les cinc setmanes de vacances o la reducció de tardes laborables de dijous, mesures ambdues acordades en lúltim conveni.
Volem seguir augmentant aquest llegat.
La tecnologia permet que una gran part de les operacions es realitzi a distància i en règim dautogestió del client. Això ha permès alliberar hores de treball i talent de les persones i sha traduït en un important augment de la productivitat.
Volem participar en el seu repartiment
És raonable que les jornades sadaptin a les necessitats personals de les plantilles, desitjable socialment i compatible amb lactual organització del treball. És possible i desitjable, per tant, no treballar els dijous a la tarda, així com adaptar la jornada a les nostres necessitats privades. La flexibilitat ha de ser un dret subjectiu de les persones, voluntari per tant, i regulat mitjançant negociació col·lectiva perquè no esdevingui una eina empresarial de perllongar la jornada.
Ara bé, de debò algú pot pensar que CC.OO. vol augmentar la jornada laboral? No estem contribuint conveni rera conveni a escurçar-la? Per tant, a què aquesta interpretació malintencionada, si no és per desviar latenció?
Penseu, a més, que quan les patronals parlen de flexibilitat volen dir fer amb tu el que vulguin les hores que vulguin, però quan un sindicat en general, però molt particularment un sindicat com CC.OO., parla de flexibilitat, el que vol dir, el que diu, és que tu has de ser lúnic que controli el teu temps, per no treballar més del compte. Ens sembla que la diferència és prou clara.
Per tant, que ningú pateixi que no treballarem més hores, ans al contrari, com ja heu llegit, CC.OO. vol fer desaparèixer les tardes de dijous. Si tireu la vista enrere, veureu que a través de diferents convenis hem anant escurçant les tardes del dijous. O no? Com se li passa algú pel cap que no continuarem fent-ho fins que desapareguin?
Acceptem que ja hem entrat en plena precampanya electoral per a les pròximes eleccions sindicals, i això provoca nervis, fa que alguns sextralimitin en les seves afirmacions (ho estem veient en plena campanya electoral de les nostres eleccions autonòmiques), però a la llarga, i a la curta també, aquests tipus destratègies no solen donar els fruits que es busquen, és a dir, que la gent els voti majoritàriament, sinó més aviat al contrari, la gent safarta de veure com es llencen els plats pel cap, es desacrediten, i fins i tot sinsulten, i la gent opta per abstenir-se o votar pel menys dolent.
Nosaltres, per això, apostarem per una campanya neta, basada en propostes concretes. Ens avalaran els nostres fets, i no entrarem en la lluita cos a cos, tot i que de vegades, com aquesta, haurem de sortir a desmentir algunes inexactituds.
No creieu que així tots hi guanyem?
Mataró, 20 d'octubre del 2006
Es a dir, ara toca distreure latenció de tothom amb manipulacions, distorsions i intoxicacions per ocultar els seus dèficits. Dèficits que es traduïren en el no res com a patrimoni Sindical. És a dir, no tenien res a oferir com a balanç de la seva actuació sindical. Nosaltres sí, i per això vàrem guanyar aquelles eleccions a Catalunya.
Ara, ja ficats en plena campanya (avançada per ells uns quants mesos, en els quals no han parat de disparar contra nosaltres), es dediquen a distreurens amb afirmacions rotundes sobre qüestions sensibles que poden crear alarma entre els companys i companyes.
No és la nostra intenció entrar al drap de continu per desmuntar totes les proclames apocalíptiques que llencen des de les seves posicions, però sí que volem deixar clares algunes coses perquè tothom, si més no, es tranquil·litzi una mica.
En els propers dies us enviarem un opuscle editat per CC.OO. i que forma part duna segona tramesa que estem preparant, que porta per títol ANEM ENDAVANT. Per la seva importància, us volem transcriure, íntegrament, un dels seus capítols:
La jornada, clau de la conciliació
A COMFIA-CCOO tenim història, tenim memòria i volem futur. Gran part dels nostres anhels shan vinculat a la conciliació de la vida laboral amb la vida privada. I, en aquest aspecte, la jornada té una importància fonamental.
Farà 15 anys que vàrem aconseguir el dissabte festa per a tots. El 40% dels que treballen ara a les caixes tenien llavors menys de 15 anys. El dissabte festa és, per tant, part dun patrimoni transmès. Com ho és ja la consolidació de les cinc setmanes de vacances o la reducció de tardes laborables de dijous, mesures ambdues acordades en lúltim conveni.
Volem seguir augmentant aquest llegat.
La tecnologia permet que una gran part de les operacions es realitzi a distància i en règim dautogestió del client. Això ha permès alliberar hores de treball i talent de les persones i sha traduït en un important augment de la productivitat.
Volem participar en el seu repartiment
És raonable que les jornades sadaptin a les necessitats personals de les plantilles, desitjable socialment i compatible amb lactual organització del treball. És possible i desitjable, per tant, no treballar els dijous a la tarda, així com adaptar la jornada a les nostres necessitats privades. La flexibilitat ha de ser un dret subjectiu de les persones, voluntari per tant, i regulat mitjançant negociació col·lectiva perquè no esdevingui una eina empresarial de perllongar la jornada.
Ara bé, de debò algú pot pensar que CC.OO. vol augmentar la jornada laboral? No estem contribuint conveni rera conveni a escurçar-la? Per tant, a què aquesta interpretació malintencionada, si no és per desviar latenció?
Penseu, a més, que quan les patronals parlen de flexibilitat volen dir fer amb tu el que vulguin les hores que vulguin, però quan un sindicat en general, però molt particularment un sindicat com CC.OO., parla de flexibilitat, el que vol dir, el que diu, és que tu has de ser lúnic que controli el teu temps, per no treballar més del compte. Ens sembla que la diferència és prou clara.
Per tant, que ningú pateixi que no treballarem més hores, ans al contrari, com ja heu llegit, CC.OO. vol fer desaparèixer les tardes de dijous. Si tireu la vista enrere, veureu que a través de diferents convenis hem anant escurçant les tardes del dijous. O no? Com se li passa algú pel cap que no continuarem fent-ho fins que desapareguin?
Acceptem que ja hem entrat en plena precampanya electoral per a les pròximes eleccions sindicals, i això provoca nervis, fa que alguns sextralimitin en les seves afirmacions (ho estem veient en plena campanya electoral de les nostres eleccions autonòmiques), però a la llarga, i a la curta també, aquests tipus destratègies no solen donar els fruits que es busquen, és a dir, que la gent els voti majoritàriament, sinó més aviat al contrari, la gent safarta de veure com es llencen els plats pel cap, es desacrediten, i fins i tot sinsulten, i la gent opta per abstenir-se o votar pel menys dolent.
Nosaltres, per això, apostarem per una campanya neta, basada en propostes concretes. Ens avalaran els nostres fets, i no entrarem en la lluita cos a cos, tot i que de vegades, com aquesta, haurem de sortir a desmentir algunes inexactituds.
No creieu que així tots hi guanyem?
Mataró, 20 d'octubre del 2006
Artículos más leídos hoy
Modelo de carta de Baja Voluntaria en la empresa
Calendario Laboral 2025. Publicado en el BOE
Alcanzado ACUERDO en el proceso de integración de Targobank y Cemcice en Abanca
Ciberamenazas y fraudes. ¿Los conoces?
Plan de Igualdad Grupo Alsea
Acuerdo Laboral de ámbito Estatal para el sector de Hostelería (ALEH)