No al acomiadament lliure

Volem denunciar públicament a la Direcció pels darrers acomiadaments indiscriminats

Este artículo se publicó originalmente en

Volem denunciar públicament el fet que la Direcció de la Caixa ha emprés una mena dofensiva contra treballadors daquesta casa als quals ha començat a acomiadar sense causa ni fonament.

I diem això, essent conscients que algú pot pensar que exagerem, ja que no sembla creïble que sense motiu hom pugui ser despatxat de la feina.

Per aquest motiu, i amb el permís que hem rebut dun dels implicats, el primer daquest nou sistema de tractar el personal amb el que ens vol obsequiar la Direcció, reproduïm la carta que li han enviat des del Departament de Recursos, sense que, prèviament, aquest treballador hagués estat amonestat de cap manera i per cap motiu per ningú de lEntitat.
CAIXA DESTALVIS LAIETANA

Mataró, a 2 de octubre de 2007

D. FELIPE SÁNCHEZ CAMPILLO

Muy Sr. Nuestro:

Por medio de la presente ponemos en su conocimiento que la Dirección de la Empresa ha constatado su falta de capacidad para el adecuado desarrollo de sus responsabilidades
en su calidad de interventor, habiendo ello afectado a la adecuada organización y nivel de productividad de la oficina en la que usted se encuentra adscrito. Los hechos que se le exponen obligan a esta entidad a proceder a la rescisión de la relación laboral que ha venido manteniendo con la misma.

No obstante, previamente a la adopción de dicha medida, en virtud de los establecido en el art. 82 del Convenio Colectivo de las Cajas de Ahorros, se le concede un plazo de tres días hábiles, a contar desde la notificación de este escrito, para hacer las alegaciones que considere oportunas o a su derecho convenga. Transcurrido el mencionado plazo, se procederá a comunicarle la decisión correspondiente.

Sin otro particular, aprovechamos la ocasión para saludarle atentamente.

VICENÇ URRUTIA RICART
JEFE DE RECURSOS

De ben segur que haureu quedat, com a mínim, perplexes. El més sagnant del cas és que la pròpia Direcció reconeix des del principi la improcedència del acomiadament, es a dir, reconeix que no té raó al despatxar-lo, i ja dentrada, li atorga el màxim que hom podria aconseguir com a indemnització (45 dies) perquè sestalviï qualsevol procediment de reclamació per la via judicial.

Per cert, sobre aquest cas, destaquem els 18 anys de serveis prestats a la empresa. Destaquem també, perquè així ens consta per les nombroses trucades que hem rebut, i per les persones amb les que hem contactat, que en Felip Sánchez, gaudia dun prestigi i una professionalitat fora de tota dubte, i que lúnic motiu pel que sembla que lhan acomiadat és perquè estava de baixa (per estrès). Dur, però cert.

Del segon cas, amb un empleat no menys honorable, no és que no puguem publicar la carta que li han enviat, és que no volem, perquè, senzillament, és vergonyós veure com tracten a lempleat en qüestió, tot fent-li insinuacions del tot ofensives, de caire molt personal, qüestió que considerem que llisca la illegalitat, per no dir que la supera. Si més no, sí que podem afirmar sense embuts que vulnera la seva pròpia intimitat i que està escrita amb una evident mala fe, espais on la Direcció sembla moures amb una evident facilitat/felicitat fastigosa.

Fa un temps, algú que té algun poder aquí dins ens va dir que els hi sobrava el temps i els diners per anar tocant allò que no sona als treballadors (perdoneu lexpressió però és que estem molt emprenyats). El que no va dir és que aquests diners no surten de les seves butxaques. Practiquen aquella màxima de comptabilitzar les pèrdues a la compte de resultats de la Caixa i privatitzar els guanys. (Tots sabem en la quantitat de Consells que estan ficats i cobrant de tots ells aquesta Alta Direcció per les inversions fetes amb diners de Caixa Laietana. També tots sabem com algú cuida i mima làmbit familiar). Evidentment en aparença tot molt legal, però on deixen lètica?

Tornem, però, al cas què ens ocupa. Aquests acomiadaments, representen un canvi en la política de personal a casa nostra, canvi obertament reconegut per la pròpia Direcció, essent un evident menyspreu als drets de tots els treballadors i treballadores. Per a CC.OO., aquest canvi en la política de personal bé motivat per les grans dificultats que té lEntitat per assolir els objectius prèviament marcats, es a dir, ve motivat per la seva incapacitat de fer les coses ben fetes, carregant les seves mancances sobre les espatlles dels seus soferts treballadors i treballadores. És allò què es coneix com a fugida cap endavant i que tan funestes conseqüències té sobre tots aquells que la pateixen.

Si així volen incentivar (a través de la por) uns empleats ja prou cabrejats, emprenyats, decebuts, perquè no agafin las de Villadiego, anem arreglats.

Per cert, avís per aquells i aquelles que fan cas dels consells dels seus Caps de Zona sobre qüestions relatives al seu futur professional, i/o neguits personals derivats de la feina, i/o els hi plantegin la necessitat dun canvi daires, NO ELS HI FEU CAS, i sobretot, sobretot, en CAP CAS feu res per escrit, perquè les paraules se les emporta el vent, però allò que queda imprès es eternum i sempre el poden fer servir en contra vostra. (I si no, que li preguntin al segon dels encausats, de què li ha servit fer cas dels consells del seu Cap de Zona)

En tot cas, si us trobeu amb qualsevol dificultat, no ho dubteu, consulteu amb els vostres representants laborals. Us aconsellarem sobre quin pot ser el millor camí davant qualsevol problemática. La nostra experiència i el nostre coneixement del costat fosc, us pot ajudar a encaminar de manera correcta els vostres neguits, les vostres preocupacions, els vostres problemes. Daquesta manera, al menys,

tindreu una veu amiga que no us trairà, que no us farà el doble joc, què lluitarà per vosaltres, però de debò, sense hipocresies.

CC.OO., en tot cas, i davant daquesta greu situació ja sha adreçat a la Direcció de la Caixa exigint-li que cessin aquests acomiadaments, i que sens garanteixi que en el futur no es repetirà cap cas com el que estem relatant. També, com és obvi, li hem demanat la readmissió daquests treballadors, injustament acomiadats..

És indignant que les Direccions practiquin el acomiadament lliure, però que això sigui una realitat al sector de Estalvi, en una Caixa és, per a CC.OO. una declaració de guerra en tota regla, i farem tot el que estigui al nostre abast (pancartes, xiulets i escridassades incloses, daquelles que escandalitzen a algú per, diuen ells, trencar la pau social) per combatre aquests atemptats als drets de tots els treballadors i treballadores. I no és una amenaça.

Artículos más leídos hoy