Caixes d'Estalvi: El Conveni a punt de publicar-se

El Conveni Col·lectiu de les Caixes d'Estalvis, signat el 29 de desembre de 2003, va ser remès el 2 de gener de 2004 a la Direcció general de Treball per a la seva homologació i posterior publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat. La Direcció general, que revisa el contingut de tots els convenis, ha tingut en aquesta ocasió més treball de l'habitual, doncs per primera vegada des de 1982 hem enviat un text refós complet i no un acord on només es recollien les modificacions dels pactes en convenis anteriors i les disposicions sobre algun aspecte no contemplat abans.

El procés, doncs, ha estat més laboriós i ha motivat que el Conveni encara no s'hagi publicat en el B.O.E., situació que no és nova: el Conveni 95-97 es va signar al desembre de 1995 i no va veure la llum oficial fins el 8 de març de 1996, doncs alguns dels seus preceptes es relacionaven directament amb noves disposicions legals i van requerir una revisió a fons per part de la D.G.T.

En el cas que ens ocupa, el del Conveni 2003-2006, la causa fonamental del retard ha estat l'objecció de l'autoritat laboral a l'acord d'acumulació del permís per lactància en dies complets, a continuació de la baixa per maternitat. La D.G.T. entén que aquest acord suposa renunciar a un dret legal del fill o filla, així que no l'admet i ens demana la seva retirada del Conveni, si bé es compromet a canviar de criteri si prosperés un recurs, actualment en tràmit en l'Audiència Nacional, sobre una qüestió similar continguda en altre conveni col·lectiu. Com a conseqüència d'això, es modifica part de l'article 38.f i desapareix la disposició transitòria 7ª.

Amb independència de l'anterior, l'acord original sobre acumulació del permís de lactància s'aplicarà, en totes les caixes, a partir de l'entrada en vigor del Conveni Col·lectiu, tal com s'establirà en un acord sectorial subscrit pels signants del Conveni.

A part d'aquesta qüestió de fons, la D.G.T. ha suggerit, i s'han acceptat, algunes modificacions pràcticament formals que milloren la redacció fins ara vigent, i no revisada des de fa anys, d'alguns aspectes del Conveni. Per exemple: la inclusió en el text del que era una decisió interpretativa consensuada entre les parts sobre jornada i horari en els contractes temporals (article 31.6); la desaparició de la referència a l'autoritat laboral allí on la llei no la contempla (article 36.1); la concreció en l'accés a l'excedència per maternitat/paternitat (article 57.3) o la referència legal de l'objecció de consciència (D.A. 10ª.2). I així fins una desena de variacions de caràcter tècnic.

A pesar del retard formal, una gran majoria de caixes han aplicat ja la revisió salarial i la dels préstecs, el que ens sembla una mesura raonable i de sentit comú. Cal lamentar, no obstant això, que algunes no l'hagin fet, provocant una espera i un malestar innecessaris entre les plantilles afectades.

Artículos más leídos hoy