Arxivat a Comunicats
Flexibilitat i fermesa
Us volen explicar exactament quines han estat les propostes que hem fet, tan a la ACARl com a la Federació Catalana de Caixes, en definitva a la patronal:
- Recuperar
½ hora el mateix dia 5 treballant fins a les 15 h (Caixa Laietana ¼ d'hora) i
les altres hores acordant-ho amb el cap de cada centre de treball.
-
Recuperar
les hores a través de Formació o altres actes presencials a que ens convoquen,
fora del horari del Conveni, durant lany (canvis informàtics, explicacions de
nous productes, cursets, actes institucionals, fires, captació loteries
premiades, inauguració oficines, etcètera).
-
Recuperar
treballant sense obrir al públic la tarda del dimecres 4.
- Recuperar
treballant sense obrir al públic alguna altra tarda de 2006.
-
En
tots els casos es podia haver treballat el dia 5 fins a les 15 hores i així ja
teníem temps recuperat.
O sigui que per part sindical hi ha hagut prou
flexibilitat, ja que les Direccions catalanes tenien on triar com recuperàvem
unes hores que no els devem ni deurem.
Si les Direccions estaven disposades a tancar la
tarda del dia 5, vol dir que consideraven que no hi havia cap perjudici ni cost
econòmic. Per tant, lúnica causa de no fer-ho és el seu rebuig en la forma de compensar les hores de la tarda,
tot i que els hem ofert prou alternatives.
Si una majoria de Direccions han pogut assumir
sense problemes (gairebé totes a canvi de res) no obrir, ni treballar, la tarda
del dijous 5, perquè no ho podien fer les catalanes ?.
¿ En quines
condicions hem danar a negociar ?
Mentre que els sindicats hem modificat la nostra
proposta inicial, oferint-los diverses alternatives, les Direccions de les caixes catalanes no han modificat gens ni mica la
seva. Tothom pot entendre que això ja no és una negociació i ens ha de
servir per reflexionar, més enllà daquesta situació concreta, sobre quins
personatges tenim davant quan anem a negociar, quan costa aconseguir millores i
el valor que tenen. Havíem de donar un
tracte preferent a qui no volia negociar ?
Qui ha de representar els treballadors, i en el seu
cas defensar-los, ha de ser flexible però no pot ser feble. El Dijous Sant va
ser un exemple semblant al que ens ocupa. Si en el seu moment no ens haguéssim
mantingut ferms, lhauríem hagut de canviar per un altre dijous que ara
treballaríem cada any. En canvi, el vam aconseguir a canvi de res i per sempre.
Cal, doncs, no oblidar aquest tracte de menyspreu
de les nostres Direccions totes aquelles vegades que ens demanaran que hi
posem el coll de franc durant aquest any que acaba de començar.
Gener 2006
Modelo de carta de Baja Voluntaria en la empresa
Calendario Laboral 2025. Publicado en el BOE
Alcanzado ACUERDO en el proceso de integración de Targobank y Cemcice en Abanca
Ciberamenazas y fraudes. ¿Los conoces?
Plan de Igualdad Grupo Alsea
Acuerdo Laboral de ámbito Estatal para el sector de Hostelería (ALEH)