Des de COMFIA-CCOO manifestem un rebuig total davant el degoteig continuat d'acomiadaments que s'està portant a terme en aquesta empresa: a Alacant, a Astúries, a Girona, a Màlaga, a Tarragona i a Granada. Els motius que argumenta el banc són: baixa productivitat, actitud inadequada, endarre-riments a l'hora d'entrada en el lloc de treball, errors administratius… cap argument que justifiqui l'aplicació de la màxima sanció: l'acomiadament.

L'actual crisi econòmica, els responsables de la qual són en gran mesura les entitats financeres i, conseqüentment, els seus màxims gestors, no pot ser, a més a més, utilitzada per castigar els treballadors, víctimes principals de la crisi i que, evidentment, no compten amb els contractes blindats dels alts directius. Aquests contractes els asseguren el seu futur, facin el que facin. No és tolerable que utilitzin l'excusa de la crisi per endurir les polítiques disciplinàries, enviant cartes d'acomiadament per qualsevol motiu.

Tampoc és acceptable que la crisi conjuntural sigui el seu argument per fer més precària l'ocupació, extingint contractes directes i tornant a contractar els mateixos treballadors a través d'una ETT. O creant empreses com BSIS amb salaris inferiors als nostres i fer servir aquests treballadors per fer tasques bancàries, això s'assembla molt a una cessió il·legal de treballadors. O vendre filials, amb els seus empleats inclosos en la venda, per reduir els costos i millorar els resultats. O establir models de retribució que en lloc d'incentivar, serveixin per fustigar, com passa amb el Pla ACTIVA. En un primer moment aquest Pla es crea per general perfils comercials, però des d'algunes direccions territorials es comunica a la plantilla que si no aconsegueixen els punts de franquícia del Pla ACTIVA seran enviats a la UNITAT D'APLICACIÓ INTERNA que té un ressò a l'avantsala de l'extinció. De fet a Galícia anomenen aquesta unitat "el pou". Tot això és el que es fa a Banc Sabadell.

Hi ha un consens social pel que fa a una de les causes de l'actual recaiguda econòmica: la crisi de valors i l'omissió de normes de conducta en el bon govern de les empreses per part dels seus més alts dirigents. Amb pràctiques de culte al diner, especulatives, heterodoxes i, socialment parlant, molt poc responsables. En canvi, és més correcte, sensat i desitjable que entre tots siguem capaços de crear empreses competents, organitzacions líders basades en les persones i ben assentades en el seu sector. Empreses amb vocació de futur, sostenibles i socialment responsables.

No és admissible que l'Estat -és a dir, tots els ciutadans- desenvolupi polítiques que intenten donar estabilitat a la nostra societat, generar ocupació i confiança, amb mesures que inclouen també ajudes a les empreses financeres, i que aquestes, en canvi, apliquin polítiques que generen inseguretat, deteriorament i exclusió social. Això és el que provoca Banc Sabadell amb els acomiadaments, el fustigament i la precarietat dels llocs de treball.

Des de la secció sindical de COMFIA-CCOO exigim a la Comissió Executiva de Banc Sabadell, que abandoni aquestes pràctiques inacceptables i gestioni aquesta empresa amb projectes de futur, d'èxit i continuïtat, responsables, respectant els treballadors i, per tant, la societat. Nosaltres defensem "la sostenibilitat de tots", no pas "l'enriquiment d'uns quants".

Gener de 2009