RESPOSTA al SECP

Comunicat

En èpoques densopiment sempre queda el SECP per fer-nos petar de riure. Això els ho hem dagrair. Però potser hi ha gent companys o companyes nous, que no saben de què els parlen... que podrien dubtar davant dalguna de les bajanades que engalten, sense encomanar-se a Déu ni al diable. Per això aquesta resposta que no mereixen.

Este artículo se publicó originalmente en

1. Respondre a un (no a dos, no sabem quin és laltre) comunicat al cap dun mes ja parla per si sol de la capacitat daquest grup damics de les facècies, sopars i futbol sala.

2. Manifesteu estar "sense cap mena de llaços amb ningú"; no sé com es prendrà això la CSICA. Crèiem que éreu presents a la Mesa del Conveni dintre daquella Federació... amb aquesta confessió lúnic que feu és demostrar que esteu sols, aïllats. I així poc podreu aconseguir.

3. Demaneu, com daltres vegades, unitat dacció, "fer un front comú", quan justament vosaltres heu acordat fa un mes una millora dels préstecs per a la plantilla ridícula, això sí- unilateralment amb la Direcció: precisament va ser això el detonant del nostre comunicat, que ara ha motivat lenfilall de laments vostres. Aquest pacte, per cert, el podríem haver demandat, perquè es va acordar amb una representació minoritària, per tant és deficàcia limitada. Però no paga la pena, ja tenim altres demandes més importants per a presentar.

4. Sembleu oblidar que vau ser els únics que vau acordar aquesta misèria amb la Direcció: UGT tampoc no ho va signar.

5. Encara és lhora que hàgiu ensenyat lAcord, si és que existeix. I encara és lhora després dun mes!- que aclariu si el mínim a sol·licitar són els 134000 que proclameu vosaltres o els 138000 que anuncia RRLL. Qui té raó? Quant es pot demanar?

6. Acuseu CCOO destar "subjecte a directrius carques", i, més avall, ens compareu amb . Això demostra que no nheu tingut prou de reflexionar durant tot un mes, perquè comparar-nos amb la drta més reaccionària no pot provocar cap altre reacció que la rialla.

7. Enderrocarem duna vegada dos mites en els quals sustenteu el vostre fet diferencial: això que esteu només al sector dEstalvi en realitat únicament a Caixa Penedès - no només no és cap qualitat, sinó que és una gran carència, perquè sindicats de sector són el més semblant al Gremialisme medieval, i el practiqueu sindicats anomenats dEmpresa, altrament coneguts com a grocs. Per defensar a la classe treballadora dun país o dun continent, o del món- cal ser presents a tots els sectors. Això és tan senzill dentendre que no ofendrem la intel·ligència dels companys que llegiran aquest comunicat per Internet, si no ens posen un altre filtre; no com vosaltres que us deixen publicar al tauler danuncis- explicant-ho.

Una altra fal·làcia és la vostra suposada i enganyosa- Independència: independents de què? o de qui? Dels únics que hauríeu de ser independents és dels únics de qui no ho sou: de la Direcció. No parlem per parlar. La primera candidatura que vau presentar a les eleccions (any 1984) la va dissenyar, a puny i lletra, el Director General de Caixa Penedès daleshores. I això no és història passada, perquè a les últimes eleccions encara dos dels components daquella llista formaven part de la vostra candidatura. Sou el braç armat de la Direcció, la baieta de RRLL, el pal a les rodes dels sindicats.

I no estem al mateix bàndol, entre daltres coses perquè bàndol és, segons el diccionari, "Grup de persones reunides per a una acció violenta, generalment política" (el vostre respecte pel català és desesperant: cada comunicat vostre està farcit de faltes de tota mena). El que deveu voler dir és banda, costat. I no, no estem al mateix costat. Nosaltres som al costat dels treballadors i treballadores i vosaltres al de la Direcció.

26 de gener del 2006 com. 6/06

(Veure en PDF)

Artículos más leídos hoy