Archivado en Comunicats

comunicat

Assemblea General – 2


Tot seguit us transcrivim la continuació del manifest que els representants dels treballadors de CCOO vam fer a l’Assemblea General del 26 d’abril.


pdf
print
pmail

< No cal dir que si recorrem a les concentracions com la que heu vist a l’entrada és perquè no ens deixen cap altra sortida. No volen pactar –ni la readmissió d’aquests companys ni cap altra cosa: només fan veure que negocien, però la tàctica sempre és la mateixa, deixar passar el temps... sense moure’s de lloc. I no només no negocien, en aquests casos ni tan sols han volgut dialogar. És una decisió presa, ens responen en aquestes ocasions, arrogant-se d’una autoritat quasi divina, possessora de la veritat única; en tot cas incapaços de reconèixer la possibilitat d’error, però molt especialment incapaços de rectificar.
Així actuen mentre en paral•lel s’omplen la boca d’allò que anomenen Responsabilitat Social Corporativa,  (CCOO preferim dir-ne Responsabilitat Social d’Empresa). I mentrestant s’atorguen emoluments, retribucions, sous que, comparats amb els de la resta de la plantilla (recordem-ho: la pitjor pagada de totes les caixes catalanes) són quasi impúdics, gairebé obscens. El periòdic econòmic Expansión ho acaba de posar de relleu fa pocs dies: mentre que Caixa Penedès està classificada, pel que fa a volums econòmics, en el desè lloc entre les caixes espanyoles, pel que fa als salaris dels Alts Directius estem situats... al QUART lloc !  I aquests salaris, en relació als beneficis, superen cinc vegades la mitjana dels sous dels Directius de les altres caixes en relació als seus beneficis: és a dir, si la mitjana general és la del 0,76%, el percentatge dels salaris dels Alts Directius de Caixa Penedès en relació als nostres beneficis és del... 3,47% !
Recordem un altre acomiadament injust que va fer-nos moure semblantment com ho fem ara: era l’any 1999, però aleshores almenys la Direcció va seguir el procediment reglamentari i va concedir al treballador, també acusat de baix rendiment, l’audiència prevista legalment. No sabem si aquesta nova manera de procedir és deguda a la divisió de l’antic departament de Personal en Relacions Humanes i Relacions Laborals, o bé a la incorporació del cap d’aquest últim departament, o bé a l’elevació del cap de Personal d’aleshores als altars de Director de Recursos Humans. Humans? N’hi hauria per riure, si no fos tan tràgic.
Permeteu-me recordar, altrament, que l’any passat vam denunciar, en aquest mateix Fòrum, l’exclusió dels representants dels Treballadors –com també dels clients, com també dels representants dels Ajuntaments i Consells Comarcals- de les distintes Comissions que dirigeixen el dia a dia de la Caixa: la Comissió Executiva, la Comissió d’Inversions i la Comissió de  Retribucions. D’aquesta manera es dóna el cas insòlit que els representants del 70% d’aquesta Assemblea no som als llocs de Direcció real de l’Entitat; per no tenir ni tenim la informació mínima necessària. No tan sols és estrany, impropi, diferent de les representacions que hi ha a TOTES les altres caixes espanyoles, sinó que aquesta concentració de poder, a més d’irregular, és poc transparent i francament sospitosa.
Tot plegat no és fruit de la casualitat, nosaltres no hi creiem, en la CASUALITAT, creiem en la CAUSALITAT. Tot concorda amb l’autocràtica manera de dirigir aquesta empresa, amb els poders de què s’han investit aquests senyors, que han convertit Caixa Penedès en una finca privada, de la qual disposen lliurement, contra tota filosofia, contra tot allò que ha de ser una Caixa d’Estalvis.
En definitiva, aquesta denúncia d’avui és la gota, és el raig, que fa vessar el got, però no és un fet aïllat, és un capteniment, un tarannà continuat, que va en progressió a l’alça, i que ha instal•lat a Caixa Penedès el malestar, la desconfiança, la por, i fins i tot la desesperança.
És per tot això que nosaltres votem globalment a la gestió de la Direcció de manera negativa. No volem aïllar, com vam fer l’any passat, els números de la gestió de Recursos Humans, els comptes de les Relacions Laborals. Tot forma part del mateix bloc, de la mateixa manera de fer.
Reclamem més transparència, més participació, més negociacions, més pactes: més democràcia, en definitiva.
La nostra Caixa, la Caixa d’Estalvis del Penedès, és de tots, dels clients i dels treballadors, de la societat tota, i volem que torni a gestionar-se democràticament, humanament, racionalment. Entre tots, cadascú al seu lloc i amb la representació que legalment li pertoca.
Senyors i senyores consellers, senyor President, gràcies per la vostra atenció. >

8 de maig del 2007 – com. 27/07