Archivado en Comunicats, Salari, Ocupacio

COMFIA-CCOO no acceptem les pràctiques arbitràries de destrucció de llocs de treball

Perill: Banc Sabadell acomiada per no res


28-02-2009 COMFIA-CCOO no acceptem les pràctiques arbitràries de destrucció de llocs de treball. No ho podem dir més clar, però sí més alt. A veure si així el Conseller Delegat i el President ho entenen millor. (PDF:Cat)


pdf
print
pmail
Untitled Document
Perill: Banc Sabadell acomiada per no res

COMFIA-CCOO no acceptem les pràctiques arbitràries de destrucció de llocs de treball. No ho podem dir més clar, però sí més alt. A veure si així el Conseller Delegat i el President ho entenen millor.

Recursos Humans i Relacions Laborals han demanat a les territorials una "llista" d'empleats de poca antiguitat. Els "elegits" reben una carta d'acomiadament. Són acomiadaments improcedents i molt barats. Els acomiadaments s'estan produint cada dia. No ens consta que l'ordre de la confecció de les "llistes" generi protestes en les Direccions Regionals, no sabem si és perquè compten amb incentius per portar a terme aquesta tasca o bé perquè ja estan d'acord a acomiadar a d'altres sense pensar que els propers podrien ser ells mateixos. Tots hauríem de recordar que participar en polítiques arbitràries que destrueixen llocs de treball és perillós ja que implica un important menyspreu pels drets de les persones, i aquestes conductes són contagioses.

En molts d'aquests acomiadaments s'argumenta: baixa productivitat. En aquests temps de crisi segurament tots podem ser acomiadats amb aquest argument. En aquesta línia de raonament, els primers que haurien de ser acomiadats són els màxims responsables del banc que no el saben gestionar per aconseguir els resultats desitjables. Si la crisi no és excusa per justificar els acomiadaments per baixa productivitat, encara ho és menys per a qui percep salaris espectaculars per dirigir aquesta empresa i no són capaços de millorar el negoci.

El Banc continua amb el tarannà despectiu dels usos democràtics i socialment responsables menyspreant els representants dels treballadors quan preguntem si tenim problemes de feina o econòmics amb la finalitat de buscar solucions negociades i no traumàtiques.
 

Banc Sabadell és aliè al comportament laboral del sector bancari i inclús a la resta de sector. En aquesta conjuntura social de crisi, totes les empreses estan preocupades pels resultats i, si hi ha problemes, aquests es negocien amb la representació sindical. En el sector de la banca, les empreses s'esforcen per no fer servir mesures traumàtiques i recorren a prejubilacions legals per als seus empleats de més edat i ofereixen baixes incentivades voluntàries i compensades als més joves. Aquí no. Banc Sabadell no negocia ni consensua, aprofita la crisi per acomiadar. Estem segurs que almenys un 70% de la feina que es desenvolupa en el departament de Relacions Laborals consisteix a fer fora a la gent, ja sigui amb els acomiadaments de "la llista", ja sigui acomiadant empleats d'edat avançada en un lamentable simulacre de prejubilació amb acomiadament, que porta a la plantilla a l'atur. Banc Sabadell és el banc que per a reestructurar la seva plantilla fa servir més diners de les arques de l'Estat per millorar els seus resultats, una cosa molt preocupant perquè això pot ser el reflex de dificultats més serioses en la gestió de l'empresa.

Atès que Recursos Humans depèn directament del Conseller Delegat està clar que es tracta d'una política aprovada en el Comitè Executiu.

Insistim, si aquesta empresa té dificultats alienes a la resta del sector imputables a polítiques comercials i decisions, tant organitzatives com de negoci, erràtiques a qui s'hauria d'acomiadar és als màxims responsables de tot això. Si pel contrari, i així ho creiem nosaltres, els nostres problemes són els estructurals i comuns del sector i de l'actual crisi, els comminen a que deixin de "buitrear" i es guanyin de debò els premis de responsabilitat que els regalen i per fer això, senyors, el que han de fer és negociar amb els representants dels treballadors mesures raonables que ajudin a la sostenibilitat de l'empresa sense recórrer sempre a l'agressió a la plantilla.

Març de 2009