Archivado en

No anem bé


La Direcció poc respectuosa amb la conciliació familiar dels seus empleats


pdf
print
pmail

En les nostres notes de principis de Juliol (Reflexions al voltant d’una crisi i Diverses maneres d’abordar els problemes, o com afrontar la crisis), ja anunciàvem per on podia anar el nostre futur.

Avui, ja podem afirmar que les nostres previsions no anaven errades. Les pressions per part dels Caps de Departament i de Secció i Caps de Zona envers el seu personal perquè perllongui la jornada laboral són cada cop mes intolerables.

Donat que tenim nova Direcció, i en alguns casos nous Caps, i com novells que són, els hi recordem que existeix un Conveni, AMB UN HORARI ESTABLERT, que és d’obligat compliment per ambdues parts.

I donat que es tracte d’un pacte i un acord, és poc seriós incomplir-lo, perquè el que voldríem és tenir una Direcció seria i responsable en tots els aspectes. O no?

Hi ha Directius d’aquesta Entitat pels quals la qüestió de la conciliació de la vida laboral amb la social i la familiar no els importa gens ni mica, i potser per ells el seu objectiu a la vida és la Caixa, però per a molts companys i companyes, i per a CCOO, la Caixa, o sigui la feina, és un mitjà i no un objectiu, i la conciliació de les nostres vides és un dret i una necessitat que s’ha de respectar.

Ens sembla més que demostrat a aquestes alçades que la perllongació del horari laboral no va aparellada amb una millor i més gran productivitat. Ans al contrari, com més hores a la feina, menys rendiment.

En tot cas, el què si és necessària és una millor organització, delegació de facultats, objectius clars i beneficis per a tothom, etc. És a dir, necessitem “modernitzar” la nostra empresa per fer-la més competitiva.

En definitiva, no anem bé.

Estem en una situació econòmica general complicada, motivada en bona part perquè molts han caigut de quatre potes enlluernats pel diner i el negoci fàcil.

La solució d’aquesta problemàtica no és que tothom treballi més hores, sinó assumir errors anteriors, no perllongar-los en el temps ni fer-los més grans, i adaptar el negoci i l’empresa als nous temps. O si no, no tindrem futur.