Archivado en Comunicats

comunicat

Assemblea General 2008


A continuació us transcrivim la nostra intervenció a l’Assemblea General de Caixa Penedès del dijous passat.


pdf
print
pmail

<< Senyores i senyors consellers, us parla Paco Santamaria, conseller en representació dels treballadors i treballadores de la Caixa, i en concret dels que ens apleguem sota les sigles de CCOO.

Us suposem assabentats de la crisi que ha caigut damunt del sector financer, crisi que abasta i abastar√† molts altres sectors, en especial el de la construcci√≥, motor de bona part de l¬íeconomia de qualsevol pa√≠s. Us suposem tamb√© assabentats de la rumorologia que afecta la nostra entitat, que dura des de fa mesos i que ens ha causat danys irreparables, uns danys que a ben segur la Direcci√≥ coneix i que nosaltres nom√©s intu√Įm, sense poder-ne avaluar amb exactitud l¬íimpacte, tot i que s√≠ el seu abast.

Us hem de dir que en tot aquest temps la nostra Secció Sindical ha estat fent una crida constant als companys i companyes, indefallible, infatigable, tot aconsellant, seny, prudència i confiança. Una tasca responsable, com ha reconegut la mateixa Direcció en diversos àmbits.

Una actitud valenta, ja ho veieu, però que no s’ha vist corresposta per la pròpia Direcció, de qui més s’hauria d’haver esperat aquesta valentia, perquè dirigir significa, en gran mesura, fer un constant exercici de responsabilitat, i això, de vegades, requereix un cert coratge.

Per què ho diem, això? Perquè, lluny d’afrontar la realitat i donar solucions als treballadors i treballadores, arguments sòlids, ferms, informació, en definitiva, s’ha estimat més amagar el cap sota l’ala. Una plantilla que, dia sí i dia també, ha hagut d’afrontar a clients recelosos, temorosos, desconfiats i situacions angoixants, tot intentar pal·liar amb la seva escassa, insuficient informació la manca de decisió de la Direcció, que deixant a banda la reunió de directius, on sí que va explicar a la concurrència (caps d’oficina, de departament…) que la Caixa anava bé i aquesta rumorologia era infundada, no ho han fet cap més vegada, ni amb la contundència requerida ni amb la constància necessària d’una manera ferma i sense titubejos, clara i concisa, amb arguments que esbandissin els dubtes sense deixar que les escletxes de les sospites s’anessin eixamplant constantment, fins a esdevenir, en molts casos, esvorancs insalvables.

Quants clients ens han fugit amb por de perdre els seus estalvis? Quants diners han anat a parar a la competència? Una competència culpable en molts casos, és cert, d’haver donat pàbul a aquesta rumorologia, una competència, més que deslleial, menyspreable i de molt poques llums, perquè aquests sistema de captació de clients i de passiu significa sembrar vents que es poden convertir, també per a ells, en tempestats.

Per√≤ no nom√©s acusem a la nostra Direcci√≥ d¬íindecisi√≥, de poca fermesa. Lluny de protegir all√≤ que abans l¬íantic President de la Caixa anomenava ¬ďl¬íactiu m√©s important de l¬íentitat¬Ē, √©s a dir, les treballadores i treballadors, lluny de tenir-ne cura, de tractar-nos com ens mereixem, segueix assistint, impassible, a la fugida constant de bons i bones professionals cap aquella compet√®ncia esmentada abans.

Ens deia el Director General no fa gaire que estava preocupat perqu√® creia que la plantilla no sentia els colors de l¬íentitat, com si d¬íun equip de futbol es tract√©s, a la qual cosa li vam respondre que hi havia un mitj√† infal¬∑lible per aconseguir-ho, potser l¬í√ļnic: pagar bons salaris i pactar amb nosaltres bones condicions socials, comen√ßant per all√≤ amb qu√® la caixa fa negoci: les hipoteques, negoci que s¬íhauria de limitar als clients, per√≤ que no s¬íhauria de fer a costa dels treballadors i treballadores, els quals, ara per ara, ens sentim espoliats per la nostra pr√≤pia empresa; √©s per aix√≤ que tants i tantes formalitzen llurs hipoteques a d¬íaltres entitats, i aix√≤, senyors i senyores consellers, no ens ho negareu, √©s vergony√≥s i vergonyant.

Per√≤ no s¬íacaba aqu√≠ la hist√≤ria ¬Ėtrista per√≤ real i constatable- sin√≥ que ara es pret√©n la regressi√≥ al passat. No ho podem titllar d¬íuna altra manera. Perqu√® pretendre, a aquestes al√ßades de les relacions laborals, que els treballadors i treballadores treballem m√©s hores ¬Ė m√©s de les que estipula el Conveni, atenci√≥! - pretendre que esmercem temps del nostre lleure, de la nostra vida personal, sense compensar de cap manera aquest esfor√ß, √©s intentar un retorn al passat, i sense cap m√†quina com les de les novel¬∑les de ci√®ncia ficci√≥. √Čs intentar anar contra corrent, contra la hist√≤ria, √©s, en definitiva, no entendre cap dels missatges que hem intentat transmetre'ls, cap dels missatges que hi ha impl√≠cit en cada fugida de cada treballadora o treballador, que dimiteix, que plega, que marxa cap a la compet√®ncia o a un altre sector. √Čs, simplement menyspreu i negar-se a l¬íevid√®ncia m√©s clara. Ens referim al projecte SUMA, un projecte que suma de tot... excepte salaris.

Perqu√®, senyors i senyores consellers, no ho deuen saber, estem parlant, ni m√©s ni menys que de ¬Ö MILEURISTES. Us suposem assabentats de qu√® significa aquest terme, per√≤, per si hi ha alg√ļ que no ho sap, o potser hi ha algun conseller que no lliga aquest concepte amb una Caixa d¬íEstalvis, l¬íhi recordarem: es denomina aix√≠ a aquells ¬Ėdesafortunats- treballadors i treballadores, que perceben per la seva feina al voltant de mil euros mensuals. I per aquests mil, o mil cent, o mil dos-cents euros, se¬íls exigeix, ara, que dediquin tardes del seu temps, per formar-se, rebre informaci√≥, fer tasques comercials, etc.

¬ŅI qu√® podem dir de l¬íexercici de cinisme que significa patrocinar un programa de televisi√≥ anomenat ¬ďMobilitats¬Ē i negar-se a proporcionar un mitj√† de transport col¬∑lectiu al servei dels treballadors i treballadores per despla√ßar-se al Pol√≠gon de Mercaderies, on hi haur√† en el futur TOTS els Serveis Centrals? Aix√≤ s√≠ que seria apostar per la mobilitat sostenible.

Al final haurem de concloure que, comptat i debatut, tenim prou sort, encara podria ser pitjor. Però, alerta ! la sort pot canviar, i un tsunami com la crisi que ens ve al damunt, no deu ser el millor element per temptar aquesta sort.

Nosaltres tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a demanar, a exigir, un millor tracte per als motors de la nostra Caixa, ni més ni menys que el respecte que ens mereixem per tirar endavant, contra vent i marea, la tercera caixa més important de Catalunya.

Senyors consellers, senyores conselleres, gràcies per la vostra atenció >>

La resposta del Directors General fou que < la formació, efectivament, es fa bàsicament per les tardes, però NO és obligatòria. Ara bé, qui vulgui promocionar... s’ha de formar. Pel que fa al transport col·lectiu cap al Polígon de Mercaderies, digué que només hi ha un quilòmetre i que, per tant, no cal posar al servei dels treballadors cap mena de transport. Que hi haurà, en el futur, un miler de places d’aparcament i que amb això ja n’hi ha prou >

21 de maig de 2008 ¬Ė com. 31/08

 Afilia't a  COMFIA-CCOO
compromesos amb tu


"Estar al dia@dia.net t'interessa"
Si vols rebre les noticies del sector gratu√Įtament, suscriu-te.