Llamamiento Mundial contra la Pobreza

La Confederación Internacional de Organizaciones Sindicales Libres (CIOSL) hace un llamamiento para obtener el apoyo de sindicatos de todo el mundo para la Llamada Mundial a la Acción Contra la Pobreza

Acuerdo por el que se institucionaliza y articula el diálogo social vinculado al cumplimiento del protocolo de Kioto

En la Declaración para el diálogo social para 2004: competitividad, empleo estable y cohesión social, las partes firmantes manifiestan su propósito de abordar conjuntamente el desarrollo de los compromisos y de las consecuencias que sobre la actividad productiva y el empleo puede tener el protocolo de Kioto.

Oferta de pantallas TFT 17'' para la Plantilla del BBVA

A finales del 2004, CC.OO. solicitamos al Banco que, aprovechando la compra masiva de pantallas TFT de 17’' que se iba a realizar con motivo de la sustitución de pantallas en las oficinas de la red, se ofertara a los empleados la posibilidad de adquirir estos mismos monitores a un precio ventajoso (circular ''NACAR: 25.000 PANTALLAS TFT PARA VERLO MEJOR'' de Noviembre de 2004). Petición que realizamos, de nuevo, mediante escrito dirigido al Banco en fecha 5 de Enero pasado.

JORNADAS "CAJAS SOCIALMENTE RESPONSABLES"- 30 DE MARZO DE 2005

La Federación de Servicios Financieros y Administrativos de CC.OO.- Andalucía organiza unas Jornadas sobre Responsabilidad Social, centradas en el compromiso específico en esta materia que vienen asumiendo y deben asumir las Cajas de Ahorros, como entidades de propiedad social. Las Jornadas tendrán lugar en Sevilla el próximo 30 de Marzo, y a la misma asistirán Consejeros de todas las Cajas Andaluzas, vocales de Consejos de Administración de otras Cajas de ámbito estatal y representantes de ONGs e Instituciones, entre otros.

LA BANCA ÈTICA I LES CAIXES (06-2003)

1.Introducció

Fins als anys 80 no arriben a Catalunya activitats de col•lectius o organitzacions emmarcats dins el que podríem denominar Banca Ètica. Es pot pensar que el fort arrelament de les Caixes d’Estalvis ha retardat aquest fet.

Les Caixes van garantir els serveis financers per a tothom: facilitant l’accés a l’habitatge, promovent l’estalvi familiar i, finalment, per mitjà de les seves Obres Socials facilitant la formació i la sanitat als sectors socials més desafavorits.

REFLEXIÓ SOBRE ASPECTES GENERALS DE LA CAIXA (10-2002)

ELS ÒRGANS DE GOVERN.

Sens dubte, les Caixes d’estalvis de fa 25 anys no tenen res a veure amb les actuals. De ser institucions amb una activitat econòmica i financera molt limitada, condicionada per la intervenció de l’Estat, han passat a ser veritables bancs, competint directament amb aquests, amb la universalització de productes i serveis, tant pels particulars com per a les empreses.

A l’èxit, més que notable, d’aquest procés ha contribuït de manera decisiva com es va resoldre la relació d’Òrgans Directius i Òrgans de Govern i la confiança mútua que ha estat la base de la relació.

LES CAIXES; L’EVOLUCIÓ POSITIVA: D’ENTITATS FORTAMENT INTERVINGUDES A ENTITATS FINANCERES DE PLE DRET (08-2002)

De fet, totes les caixes europees, tant si són considerades entitats de dret privat, cas d’Espanya, o entitats de dret públic cas d’Alemanya, han estat tutelades i fortament intervingudes pel poder públic.

Intervenció Assemblea any 2004

Volem explicar als consellers i conselleres l’abstenció del col•lectiu dels representants dels treballadors al pressupost 2004 de l’Obra Social.

Intervenció Assemblea any 2003

Senyores i Senyors Consellers: Els representants dels empleats volem explicar a l’Assemblea General la nostra abstenció a la proposta de nomenaments al nou Consell d’Administració.

Intervenció Assemblea any 2002

EN DEFENSA DE LA NATURALESA JURÍDICA DE LES CAIXES D’ESTALVIS.

15 de març - Xerrada i debat solidaris: a tres anys de l'argentinazo Anatomia d'un procés social

Proper dimarts 15 de març PIQUETS I CASSOLES: UNA LLAVOR CARREGADA DE FUTUR A mitjans del mes de desembre s'ha fet el tercer aniversari de l'argentinazo, una revolta popular que ens recorda que el futur no existeix i que la fi de la història és un mite dels que no volen que res canviï.