En la sentència dictada el 11 de juny passat, el TSJC ha confirmat la tesi d'altra sentència anterior del Jutjat social 32 de Barcelona que declarava improcedent l'acomiadament d'una treballadora al no admetre com proves els continguts dels correus personals presentats per l'empresa que havia *monitoritzat el seu ordinador.
Comfia-CCOO creu que aquesta sentència ve a aclarir la confrontació existent entre els drets empresarials i els drets fonamentals i individuals dels treballadors en el si de les empreses. El Tribunal deixa clar que la titularitat dels mitjans de comunicació posats a la disposició dels treballadors no dóna dret a l'empresari a obrir el correu electrònic, i negant la possibilitat d'aplicar l'article 20.3 de l'I.T., que fa referència al registre de les taquilles, a aquest supòsit.
Destaquem la nova línia argumental que s'introdueix amb aquesta sentència, puix que s'aclareix que només es pot accedir al correu electrònic d'un treballador quan recorrin "unes determinades garanties: la necessitat o propòsit especificat i explícit i legítim, que la supervisió sigui una resposta legítima i proporcionada sobre un patró de risc, i que tingui mínimes repercussions en els drets a la intimitat dels treballadors" com es recull en la Directiva Comunitària 95/46 i els seus documents de desenvolupament.
Entenem que després d'aquest pronunciament judicial ja no existeixen més excuses per a la patronal a l'hora d'asseure's a negociar la regulació de l'ús de les noves tecnologies en les empreses com manifesta el sentir de'una gran part de la societat i com els instem des de CCOO en les negociacions dels convenis en curs, on aquest tema ocupa un lloc preferent en la plataforma que hem presentat tant a la patronal de banca com a la d'estalvi i les ETT.
Creiem que no té sentit el qual les patronals segueixin fent interpretacions restrictives i regulin unilateralment els ciberdrets en les empreses, sense tenir en compte als representants dels treballadors com garants del respecte que mereixen els drets fonamentals dels treballadors en les empreses.
Veure sentència (Castellà)
Comfia-CCOO creu que aquesta sentència ve a aclarir la confrontació existent entre els drets empresarials i els drets fonamentals i individuals dels treballadors en el si de les empreses. El Tribunal deixa clar que la titularitat dels mitjans de comunicació posats a la disposició dels treballadors no dóna dret a l'empresari a obrir el correu electrònic, i negant la possibilitat d'aplicar l'article 20.3 de l'I.T., que fa referència al registre de les taquilles, a aquest supòsit.
Destaquem la nova línia argumental que s'introdueix amb aquesta sentència, puix que s'aclareix que només es pot accedir al correu electrònic d'un treballador quan recorrin "unes determinades garanties: la necessitat o propòsit especificat i explícit i legítim, que la supervisió sigui una resposta legítima i proporcionada sobre un patró de risc, i que tingui mínimes repercussions en els drets a la intimitat dels treballadors" com es recull en la Directiva Comunitària 95/46 i els seus documents de desenvolupament.
Entenem que després d'aquest pronunciament judicial ja no existeixen més excuses per a la patronal a l'hora d'asseure's a negociar la regulació de l'ús de les noves tecnologies en les empreses com manifesta el sentir de'una gran part de la societat i com els instem des de CCOO en les negociacions dels convenis en curs, on aquest tema ocupa un lloc preferent en la plataforma que hem presentat tant a la patronal de banca com a la d'estalvi i les ETT.
Creiem que no té sentit el qual les patronals segueixin fent interpretacions restrictives i regulin unilateralment els ciberdrets en les empreses, sense tenir en compte als representants dels treballadors com garants del respecte que mereixen els drets fonamentals dels treballadors en les empreses.
Veure sentència (Castellà)
