Sobre els resultats de lÂ’enquesta de clima
El 6 dÂ’abril passat lÂ’empresa va publicar els resultats de lÂ’enquesta de clima que havÃem fet el començament de lÂ’any. Una vegada més lÂ’Ãndex de participació ha estat considerable, aquest any ha estat quantificat sobre el 74% del total de la plantilla, 3 punts més que en lÂ’enquesta que es va fer el 2003.
En un primer anà lisi global dels resultats, es detecten bà sicament quatre aspectes negatius que, dÂ’una manera o altra. tots érem conscients que apareixerien: insatisfacció laboral, excessives cà rregues de treball, desacord en la polÃtica de retribució i escepticisme sobre la utilitat de lÂ’enquesta.
Per tant, tot fa pensar que lÂ’enquesta sÂ’ha fet de manera rigorosa i que, per segona vegada consecutiva, surten elements similars en els resultats de les enquestes del 2003 i del 2006.
El nostre gran dubte ara és com el Banc pensa abordar possibles solucions als problemes detectats. En un primer moment, tot fa pensar que en la lectura dels resultats, l´empresa –aixà es va comunicar als sindicats– obviarà aspectes tan importants com les cà rregues de treball i la polÃtica de retribució. Tot i que a la intranet es publicava el dia 6 dÂ’abril el resum dels resultats i les actuacions que cal emprendre, i allà sà que ho constataven com a aspectes per considerar, en la presentació que la Direcció de Recursos Humans va fer als sindicats va deixar molt clar que actuarien només en dos à mbits:
a) Iniciar un pla de comunicació concret que serveixi per fer fluir la informació i cooperació entre les diferents unitats de treball, ja que, tot i que la comunicació en l’à mbit general funciona, es detecta que entre les diferents unitats hi han mancances importants de comunicació i que només un 29% dels enquestats considera que hi ha els mecanismes adequats perquè l’empresa escolti les idees i els suggeriments de la plantilla.
b) Iniciar un pla de formació destinat a potenciar el lideratge de la direcció en els diferents à mbits, com a conseqüència que només el 20% de la plantilla considera que la direcció del Banc s’interessa sincerament per la satisfacció i motivació dels empleats.
En vista d’aquestes mesures que el Banc vol posar en prà ctica, des de CCOO ens preguntem:
1) Per què s’obvia el fet que només el 29% de la plantilla considera que les cà rregues de treball són les adequades, davant del 35% de l’any 2003?
2) Per què s’obvia que només un 40% de la plantilla considera que té un equilibri entre la seva vida professional i personal, davant del 46% de l’any 2003, tenint en compte que el Banc ha signat un acord per pal·liar aquestes situacions?
3) Per què s’obvia que només un 43% de la plantilla considera que està satisfet amb les condicions ambientals de treball dels locals i les oficines, davant del 46% de l’any 2003?
4) Per què s’obvia que el grau de satisfacció és d’un 51% de la plantilla davant del 67% de l’any 2003?
5) Per què s’obvia que només un 21% de la plantilla considera que es sent retribuït justament, si ho comparen amb altres persones de la pròpia empresa que fan un treball similar?
6) Per què s’obvia que només un 29% de la plantilla considera que el Banc ha pres mesures concretes a partir dels resultats de l’enquesta del 2003?
7) Per què en lÂ’enquesta del 2006 sÂ’ha obviat la pregunta sobre si es tenien clares les polÃtiques de recursos humans quan en lÂ’enquesta del 2003 només hi va haver un 29% que van contestar afirmativament?
Des de CCOO creiem que el Banc ha de fer un gir important en la polÃtica de Recursos Humans, fixar mesures que millorin i redueixin les cà rregues de treball excessives i que apliquin una polÃtica retributiva més justa i que reflecteixi la millora contÃnua dels beneficis del Banc. Esperem que no arribin tard, mentrestant, des de CCOO continuarem reivindicant i defensant unes condicions de treball dignes per a tota la plantilla dÂ’aquesta empresa.
Sabadell, maig de 2006
