Es deia: “LÂ’Obra Social sempre ha tingut un sentit molt prà ctic i realista dÂ’arribar allà on el poder públic no arribava. Cal recordar la ClÃnica del Nen Jesús o la Xarxa de Biblioteques. Assistència sanità ria i cultural en el vessant més bà sic, autèntic tendó dÂ’AquÃl·les de lÂ’antic règim, van estar ateses per lÂ’Obra Social de Caixa Sabadell dÂ’una manera molt digna.Sens dubte que la ClÃnica o les biblioteques es menjaven bona part de pressupost, però la població s'identificava amb lÂ’Obra Social de Caixa Sabadell i els nostres clients coneixien on anaven els diners. Certament tot ha canviat amb el desenvolupament del nostre paÃs. Amb l'extensió de la sanitat i lÂ’ensenyament a tota la població i el seu finançament pels poders públics es van fer innecessà ries. En el seu moment lÂ’ajut a la sanitat i, cada vegada més, les responsabilitats de les biblioteques són assolides pel ajuntaments i altres institucions públiques”.
Continuava l’escrit tot dient: “Els diners alliberats es van dedicar a una pluralitat d’objectius i projectes, alguns socialment molt và lids (beques, ajuts d’estudis i projectes recerca, etc.), però, sens dubte, una part va destinada a finançar projectes d’imatge i prestigi, però allunyats de la societat i de les seves veritables necessitats”.
