APLAUDIMENTS, XIULETS IÂ… DESPEDIDA?

El passat dissabte va tenir lloc la famosa Convenció. Aquella que ens havia de donar la tranquil·litat necessària per afrontar els propers mesos amb alguna garantia. No va ser així. Només algunes pinzellades del que ja sabíem. Els parlaments van ser previsibles, tot i que volem analitzar el que ens interessa de veritat a tots i a totes, que és tot allò que te a veure amb els nostres llocs de treball.

Acord d'homologació Guipuzcoano i Sabadell

21-02-11 En els propers dies us farem arribar l'Acord d'homologació. Els nostres delegats i delegades estaran a la vostra disposició per explicar-lo i comentar amb tots vosaltres.

No cal acabar amb les Caixes d'Estalvi

CCOO, UGT, CSICA i CIC, sindicats que ostentem el 99% de la representació en la Mesa d'Estalvi, volem manifestar, que ningú posa en dubte que hi ha tres necessitats bàsiques que el sector de les caixes ha de satisfer: 1) Desenvolupar Instruments de Capitalització, però que no posin en risc el model social de les Caixes d'Estalvi 2) Transparentar els riscos en els balanços per actuar sobre les entitats que ho necessitin i no acabar amb el conjunt del sector i 3) Aconseguir que el crèdit torni a circular de manera normal per l'economia nacional. Per a aquests objectius, en teoria, es va fer la modificació de la LORCA, que tots rebutgem perquè el que buscava és el que ara es vol aconseguir, que és acabar amb les Caixes d'Estalvi.

Resolució de COMFIA-CCOO sobre capitalització de les Caixes d'Estalvi

Resolució de l'Executiva de la Federació de Serveis Financers i Administratius de CCOO (COMFIA) en relació amb les mesures del govern sobre capitalització del sector financer.

Les noves exigències de capital bàsic, anunciades pel Ministeri d'Economia, introduiran en el sector financer elements de tensió que, més d'hora que tard, acabaran configurant un nou mapa d'entitats, forçant en la pràctica el trànsit accelerat d'entitats d'estalvi i cooperatives de crèdit no cotitzades a entitats bancàries cotitzades, per mitjà de l'enduriment de les condicions en què el Banc d'Espanya ha de determinar les seves necessitats de capital bàsic.

Conseqüències de les mesures sobre el sector financer.

Aquestes noves mesures suposen un canvi de les regles de joc, que pot posar en risc la reestructuració en marxa i les mesures relatives a l'ocupació que estan sent acordades en aquest procés. De manera discrecional, el Govern situa en el sector un tractament asimètric dels criteris comptables recollits en els acords Basilea III, provocant en el curt i mitjà termini conseqüències contràries a les que addueixen com a justificació el Govern i el supervisor:

• En primer lloc, es provoca una distorsió de la competència a dos nivells diferents. D'una banda entre les empreses cotitzades i les no cotitzades dins el mercat domèstic, i d'altra banda entre totes les empreses financeres espanyoles en relació amb les seves competidores dins del mercat europeu.  L'anticipació en el temps de les noves exigències i l'enduriment de les condicions de capitalització afectaran de manera negativa al desenvolupament del negoci de les nostres entitats i als seus comptes de resultats.

• Una segona conseqüència, que afecta de manera directa a la necessària recuperació econòmica del nostre país, té a veure amb la restricció del crèdit circulant que vindrà inferida per les necessitats de capitalització sobre els actius totals mitjans, que a més comportarà una menor rendibilitat quan es compari amb altres operadors.

• Finalment, l'ajornament en el temps, fins al mes de setembre, perquè el Banc d'Espanya determini les necessitats de capital per a cada empresa, provoca incertesa sobre tot el sector independentment dels nivells de solvència. Afectarà a la baixa al valor de les empreses cotitzades, com a preàmbul per a valorar les empreses que es crearan, fruit del procés de bancarització en primer terme de les caixes d'estalvis. Això farà més vulnerables a totes les entitats, a les que ara cotitzen i a les que de manera forçada, massiva i precipitada ho hauran de fer.

El resum és, que tot el sector financer està vivint un procés de debilitat induïda de manera discrecional pel Govern, afegit a la situació que es deriva de la manca de reconeixement a temps de la crisi per part del Govern i el desistiment de responsabilitats del Banc d'Espanya en el seu vessant supervisora. Aquesta nova debilitat respon únicament a decisions de caràcter administratiu sense diferenciar les diferents situacions de solvència que es viuen dins del sector financer espanyol.
Tot això per encobrir un atac directe a l'actual configuració de les Caixes d'Estalvi (naturalesa jurídica i model social) amb l'objectiu de fer desaparèixer com a agents financers dins del mercat, i amb això també la funció social que les caracteritza.

1. Transparentar en els balanços la incidència dels actius danyats.
2. Procedir al sanejament total dels balanços.
3. Establir les necessitats de capitalització d'aquelles entitats afectades pel deteriorament actual dels seus actius.

En aquest procés les entitats del sector quedaran agrupades en tres segments diferents, que han de tenir tractaments diferenciats des de l'avaluació de les seves necessitats de capital:

1. Empreses que compleixen amb els requisits de solvència actuals i amb les recomanacions dels Acords de Basilea III. No cal sotmetre a aquestes entitats a les pressions derivades de l'anticipació en el temps dels nous requisits de solvència.
2. Per a les empreses que compleixen amb els requisits actuals, però necessiten capitalitzar-se de cara a complir amb Basilea III, cal enfocar amb racionalitat els possibles processos d'integració, solucionar si escau, les deficiències de gestió i garantir en el temps l'accés als mercats, de tal manera que tant les emissions de capital com una possible venda d'actius no quedin a mans dels especuladors a preus de saldo.
3. Per a aquelles entitats que avui ja no compleixen amb els requisits actuals de solvència, cal accelerar els possibles processos d'integració i / o instruments de capitalització, depurant les responsabilitats de gestió que siguin trobades i arribant a la intervenció si fos necessari. Aquestgrup és el que té la urgència i sobre ell cal actuar per a dissipar el problema.

Prioritats i posició de COMFIA-CCOO

Remetent-nos a les nostres anteriors resolucions de 2009 i 2010 sobre el sector financer, des de COMFIA-CCOO ens reafirmem, davant aquest escenari de canvis accelerats i induïts, en les prioritats que venim defensant des del començament de la crisi financera:

• La defensa de l'ocupació i les condicions laborals de les plantilles del sector financer, per al que des de COMFIA-CCOO seguirem intentant orientar el procés per protegir les persones, tant en la negociació dels convenis col·lectius del sector que s'inicia el 2011 com a través dels protocols d'ocupació i acords laborals en els processos de reestructuració, com ja hem vingut fent durant 2010 amb la signatura de més de 20 d'acords laborals.
• La viabilitat del conjunt del sistema basada en empreses solvents, eficients i rendibles
• L'aposta per a les empreses socialment responsables que en aquests moments siguin capaces de dotar, en primer lloc, de crèdit a l'economia, sent particularment exigible a les caixes d'estalvi. Aquestes haurien de seguir mantenint el seu model social, és a dir, promoure la inclusió financera, distribuir part dels seus beneficis a través de l'Obra Social i quel'administració i el control d'aquestes entitats, o dels bancs que creïn per accedir als mercats de capitals, el segueixin exercint de manera majoritària als seus òrgans de govern.

En conseqüència amb l’expressa en aquesta resolució, exigim que el Govern modifiqui les mesures anunciades ajustant al procés de transparència iniciat en el sector i adequant la seva intensitat, i la urgència de les mateixes, a la situació real de cada empresa en relació amb la seva solvència. No cal posar sota sospita a tot el sector, no és necessari acabar amb les caixes d'estalvis ni amb les cooperatives de crèdit, i per contra és urgent actuar en determinats casos.

Està en joc un nombre indeterminat de llocs de treball del sector financer, que no poden esperar fins setembre per començar a aclarir el seu futur. D'altra banda la societat necessita que s'activi el crèdit, sobretot a PIMES i particulars, per a refermar el ritme de creixement econòmic del qual depenen: l'Ocupació amb majúscules i amb això les bases que garanteixen l'Estat del Benestar.

De materialitzar-se una legislació discriminatòria, asimètrica i que posi en risc la viabilitat de les empreses i, per tant, els compromisos amb l'ocupació generats en el sector, COMFIA-CCOO recorrerà legalment el Decret Llei del Govern i sumarà a aquesta iniciativa a tots els agents socials que participen de les mateixes preocupacions que el nostre sindicat.

19 DE FEBRER: CRÃ’NICA DÂ’UNA MORT ANUNCIADA

Ens van informar el passat divendres dels detalls sobre la convenció del proper dia 19. Però ens trobem que les maneres no han canviat gens. Tot i que l’assistència a l’acte és totalment voluntària, la Direcció esgrimeix que per raons de seguretat ha d’acreditar a tothom. Aquesta no és la manera de gestionar aquests esdeveniments, i menys quan es tracta d’un dissabte. CCOO no hi estem gens d’acord.

I és que el que ens diran ja us ho avancem nosaltres. El més rellevant serà la transformació de les quatre caixes en Banc Mare Nostrum i el que això significa: traspassar tots els actius a BMN (actiu, passiu, immobles, personal...) i presentar al nou cap Sr. Carlos Egea i potser alguna altra primera espasa de la gestió econòmica d’aquest país (sic). I ens dirà que compta amb nosaltres, per demanar-nos després sacrificis (més encara?) i alguna quimera més davant empleats, periodistes, i potser algun inversor potencial. Suposem que per això volen quedar bé i fer un aperitiu per a més de 2500 persones.

Una despesa tant irracional com innecessària. El que costa moure tanta gent, transports, trens, llogar un espai com l’auditori del Fòrum, el servei de càtering... no fa més que indignar-nos, sobre tot quan ens estan demanant contenció en la despesa, ens amenacen amb la congelació salarial al Conveni Col·lectiu, eviten abonar augments d’IPC a compte, etc. Però la Direcció continua vivint en aquell núvol dels temps de les vaques grosses, i quan a Caixa Penedès som a la cua en condicions laborals, quan a nosaltres sí ens ve de 50,00 € per passar el mes, la Direcció està abonada en la fastuositat. Un acte com aquest hagués estat bé en aquelles èpoques en que trobàvem a faltar mostres de reconeixement a la nostra professionalitat. Ara és tard.

Doncs sí, quan es presenti el moment de parlar d’homologació de condicions al Banc Mare Nostrum, els hi recordarem que un increment d’IPC, una millora en les
condicions dels treballadors i treballadores del Banc Mare Nostrum és una irrisòria quantitat que no posa en perill el futur de la nova empresa. Potser no són els nostres salaris els importants, ni els nostres fons de pensions, és clar.

Companyes i Companys, el proper 19 de febrer anem d’enterrament, Caixa Penedès haurà exhaurit els gairebé 100 anys d’història i comencem una nova aventura. Vosaltres decidiu si permetem que la nova Direcció menystingui la nostra professionalitat i dignitat, ignorant els drets de la plantilla que es recullen al Conveni Col·lectiu.

QUE SE SALVI QUI PUGUI

Les noves exigències de capital bàsic, anunciades per la ministra d'Economia, introduiran en el sector financer elements de tensió que, d’hora i no pas tard, acabaran configurant un nou mapa d'entitats.

Aquestes noves exigències de capital bàsic segmenten de manera definitiva el sector financer entre entitats cotitzades i no  otitzades, endurint per a aquestes darreres les condicions perquè el Banc d'Espanya determini les seves necessitats de capital bàsic.

És a dir, les caixes d'estalvis i les caixes rurals, tindran més difícil superar els exàmens de setembre. La resta d'entitats es veurà forçada a fer els seus deures en un temps excessivament limitat, en comparació amb els seus competidors europeus.

De manera artificial el sector financer es veurà forçat a un procés de concentració d'entitats, també els bancs, que buscaran complir amb els nous requisits augmentant la seva mida. Aquest procés, i la necessitat de complir amb el 8 % de capital bàsic sobre actius, pot retardar la circulació del crèdit en el sistema productiu.

Ningú no posa en dubte que hi ha tres necessitats bàsiques que el sector de les caixes ha de satisfer: 1)  Desenvolupar instruments de capitalització. 2) Transparentar els problemes de risc en els balanços i 3) Aconseguir que el crèdit torni a circular de manera normal per l'economia nacional. Per a aquests objectius ja va ser modificada la LORCA, sobre aquests principis es va crear el FROB i en aquest escenari s'ha generat tot el procés de concentració de les caixes.

A meitat d'aquest procés, i per conjurar la falta de crèdit al país, es canvien les regles. No és cert que la reconversió del sector financer vagi lenta, la veritat és que s'ha començat tard, entre altres coses perquè es va reconèixer tard, per part del Govern, la grandària de la crisi. També és possible que aquesta arrencada vulgui distreure l'atenció dels mitjans i ara resulti que el rescat d'Espanya és el rescat de les seves Caixes d'Estalvis.

CCOO exigeix respecte envers al procés iniciat i envers els seus principals actors: la societat, les empreses i els treballadors dels quals depèn el creixement econòmic.

A qui li convé alterar aquest procés? Al crit de "que se salvi qui pugui", les condicions marcades forçaran la nacionalització  'algunes caixes, que en cinc anys seran venudes i amb les plusvàlues obtingudes l'Estat eixugarà part del seu dèficit.

Les mesures proposades alteren el procés i llancen missatges contradictoris a la societat, a l'economia i al sector. El Banc  'Espanya examinarà les entitats del sector, per separar les bones de les dolentes i de pas retallar l'espai de les Caixes en el sistema, sense tenir en compte que de les Caixes d'Estalvi actuals en depèn un nombre important de participacions industrials. Posaran en venda les nostres Caixes d'Estalvi per escurçar el dèficit futur. Ho pagarem car amb el temps. A curt termini recessió i a llarg termini un menor creixement econòmic i menys cohesió social.

Eleccions sindicals Grup Banc Sabadell 2010: MOLTES GRÀCIES

23-12-10  Agraïm a totes les persones que ens han votat en aquestes eleccions i que ens ha permès obtenir els resultats següents.

Protocol de fusió Banc Sabadell i Banco Guipuzcoano

24-11-10 Els protocols de fusió en el sector bancari són fruit de l'esforç de CCOO per intervenir i assegurar els llocs de treball en els processos de fusions bancàries que van començar fa més de deu anys. Aquests protocols s'han convertit en una eina de negociació col·lectiva que impedeix que l'objectiu d'aconseguir més grandària i més beneficis de les entitats financeres es converteixi en una sangria de les plantilles.