19 DE FEBRER: CRÃ’NICA DÂ’UNA MORT ANUNCIADA

Ens van informar el passat divendres dels detalls sobre la convenció del proper dia 19. Però ens trobem que les maneres no han canviat gens. Tot i que l’assistència a l’acte és totalment voluntària, la Direcció esgrimeix que per raons de seguretat ha d’acreditar a tothom. Aquesta no és la manera de gestionar aquests esdeveniments, i menys quan es tracta d’un dissabte. CCOO no hi estem gens d’acord.

I és que el que ens diran ja us ho avancem nosaltres. El més rellevant serà la transformació de les quatre caixes en Banc Mare Nostrum i el que això significa: traspassar tots els actius a BMN (actiu, passiu, immobles, personal...) i presentar al nou cap Sr. Carlos Egea i potser alguna altra primera espasa de la gestió econòmica d’aquest país (sic). I ens dirà que compta amb nosaltres, per demanar-nos després sacrificis (més encara?) i alguna quimera més davant empleats, periodistes, i potser algun inversor potencial. Suposem que per això volen quedar bé i fer un aperitiu per a més de 2500 persones.

Una despesa tant irracional com innecessària. El que costa moure tanta gent, transports, trens, llogar un espai com l’auditori del Fòrum, el servei de càtering... no fa més que indignar-nos, sobre tot quan ens estan demanant contenció en la despesa, ens amenacen amb la congelació salarial al Conveni Col·lectiu, eviten abonar augments d’IPC a compte, etc. Però la Direcció continua vivint en aquell núvol dels temps de les vaques grosses, i quan a Caixa Penedès som a la cua en condicions laborals, quan a nosaltres sí ens ve de 50,00 € per passar el mes, la Direcció està abonada en la fastuositat. Un acte com aquest hagués estat bé en aquelles èpoques en que trobàvem a faltar mostres de reconeixement a la nostra professionalitat. Ara és tard.

Doncs sí, quan es presenti el moment de parlar d’homologació de condicions al Banc Mare Nostrum, els hi recordarem que un increment d’IPC, una millora en les
condicions dels treballadors i treballadores del Banc Mare Nostrum és una irrisòria quantitat que no posa en perill el futur de la nova empresa. Potser no són els nostres salaris els importants, ni els nostres fons de pensions, és clar.

Companyes i Companys, el proper 19 de febrer anem d’enterrament, Caixa Penedès haurà exhaurit els gairebé 100 anys d’història i comencem una nova aventura. Vosaltres decidiu si permetem que la nova Direcció menystingui la nostra professionalitat i dignitat, ignorant els drets de la plantilla que es recullen al Conveni Col·lectiu.

QUE SE SALVI QUI PUGUI

Les noves exigències de capital bàsic, anunciades per la ministra d'Economia, introduiran en el sector financer elements de tensió que, d’hora i no pas tard, acabaran configurant un nou mapa d'entitats.

Aquestes noves exigències de capital bàsic segmenten de manera definitiva el sector financer entre entitats cotitzades i no  otitzades, endurint per a aquestes darreres les condicions perquè el Banc d'Espanya determini les seves necessitats de capital bàsic.

És a dir, les caixes d'estalvis i les caixes rurals, tindran més difícil superar els exàmens de setembre. La resta d'entitats es veurà forçada a fer els seus deures en un temps excessivament limitat, en comparació amb els seus competidors europeus.

De manera artificial el sector financer es veurà forçat a un procés de concentració d'entitats, també els bancs, que buscaran complir amb els nous requisits augmentant la seva mida. Aquest procés, i la necessitat de complir amb el 8 % de capital bàsic sobre actius, pot retardar la circulació del crèdit en el sistema productiu.

Ningú no posa en dubte que hi ha tres necessitats bàsiques que el sector de les caixes ha de satisfer: 1)  Desenvolupar instruments de capitalització. 2) Transparentar els problemes de risc en els balanços i 3) Aconseguir que el crèdit torni a circular de manera normal per l'economia nacional. Per a aquests objectius ja va ser modificada la LORCA, sobre aquests principis es va crear el FROB i en aquest escenari s'ha generat tot el procés de concentració de les caixes.

A meitat d'aquest procés, i per conjurar la falta de crèdit al país, es canvien les regles. No és cert que la reconversió del sector financer vagi lenta, la veritat és que s'ha començat tard, entre altres coses perquè es va reconèixer tard, per part del Govern, la grandària de la crisi. També és possible que aquesta arrencada vulgui distreure l'atenció dels mitjans i ara resulti que el rescat d'Espanya és el rescat de les seves Caixes d'Estalvis.

CCOO exigeix respecte envers al procés iniciat i envers els seus principals actors: la societat, les empreses i els treballadors dels quals depèn el creixement econòmic.

A qui li convé alterar aquest procés? Al crit de "que se salvi qui pugui", les condicions marcades forçaran la nacionalització  'algunes caixes, que en cinc anys seran venudes i amb les plusvàlues obtingudes l'Estat eixugarà part del seu dèficit.

Les mesures proposades alteren el procés i llancen missatges contradictoris a la societat, a l'economia i al sector. El Banc  'Espanya examinarà les entitats del sector, per separar les bones de les dolentes i de pas retallar l'espai de les Caixes en el sistema, sense tenir en compte que de les Caixes d'Estalvi actuals en depèn un nombre important de participacions industrials. Posaran en venda les nostres Caixes d'Estalvi per escurçar el dèficit futur. Ho pagarem car amb el temps. A curt termini recessió i a llarg termini un menor creixement econòmic i menys cohesió social.

Eleccions sindicals Grup Banc Sabadell 2010: MOLTES GRÀCIES

23-12-10  Agraïm a totes les persones que ens han votat en aquestes eleccions i que ens ha permès obtenir els resultats següents.

Protocol de fusió Banc Sabadell i Banco Guipuzcoano

24-11-10 Els protocols de fusió en el sector bancari són fruit de l'esforç de CCOO per intervenir i assegurar els llocs de treball en els processos de fusions bancàries que van començar fa més de deu anys. Aquests protocols s'han convertit en una eina de negociació col·lectiva que impedeix que l'objectiu d'aconseguir més grandària i més beneficis de les entitats financeres es converteixi en una sangria de les plantilles.