Els diversos acomiadaments arbitraris que shan produït en un curt període de temps a Caixa Tarragona, són el resultat duna política de càstigs exemplars que sembla ha encetat la Direcció i que, de no aturar-se, pot provocar un conflicte laboral llarg i dimprevisibles conseqüències.
El rigor amb que la Direcció aplica les penes màximes contrasta amb la benevolència que tenen en el moment de valorar els errors que ells cometen.
Si hi ha problemes estructurals i de gestió la Direcció nés la màxima responsable i no serà criminalitzant a la plantilla com es recuperaran els llocs perduts en el rànquing de les caixes, sinó implicant-la en un projecte engrescador pel futur que, és clar, prèviament han de dissenyar.
El diàleg i la negociació presideixen les actuacions de CCOO, però davant dagressions com les esmentades no ens queda altre camí que la mobilització i lenfrontament amb aquelles Direccions que, com ara la de Caixa Tarragona, no respecten cap regla de joc i sendinsen en el camí de la injustícia i larbitrarietat.
19 de juliol de 2004
Agrupació d'estalvi de COMFIA-CCOO Catalunya