I diem sembla, perquè si bé entenem que un possible procés de fusió o integració s’ha de portar amb la deguda discreció, també és cert que som a finals de febrer i no queda gaire marge de maniobra. I encara que la Direcció publiqui un comunicat, no aclareix el futur en res, ja que la fusió amb Caixa Laietana queda aturada,en suspens, no es trenca .
L’analista brità nic Jonathan Tepper adverteix que una situació en la que l’economia pateix un estancament sever, només queda una solució: Acceptar el problema, treure a la llum la veritat de la situació i començar de zero.
Una exposició tan senzilla, però a la vegada complexa. PodrÃem adaptar aquest advertiment a la situació de la nostra caixa? Com afectaran al futur els resultats publicats?
Una miqueta d’història:
Fa uns anys vivÃem una situació econòmica que ens va permetre baixar la morositat a nivells històrics, augmentar els beneficis exponencialment i afrontar una expansió de la caixa per tot el territori. Tot sÂ’hi valia.
Fa uns anys, però menys, vam entrar de ple en el negoci immobiliari que ens havia de portar a l’excel·lència: “Posa un promotor a la teva vida”, es va dir en una reunió de Directius. Tot el que es toca és igual a beneficis.
I ara fa pocs anys, molt pocs, que davant una crisi econòmica imminent, es va culpar de la situació a l’especulació i les “subprime”. Però mentre corporacions financeres arreu declaraven fallides i els governs intervenien rà pidament el seu sistema financer, aquà es treia pit per les provisions dels bancs i caixes, de la fortalesa del sistema deien.
I ja fa poc, uns pocs mesos, resulta que s’han de prendre mesures drà stiques per fer front a un deute públic en alça constant, a l’augment desmesurat de l’atur i sobretot a la falta de crèdit a les empreses i als particulars amb la davallada del consum que això comporta. I llavors... apareix el FROB (i uns mesos després encara no funciona).
I ara no tenim moneda per devaluar, però si que poden rebaixar les pensions, o els sous, o augmentar lÂ’edat de jubilació, en definitiva que pagaran els plats trencats els de sempre: els treballadors i treballadores dÂ’aquest paÃs. I aquà CCOO sÂ’hi negarà sempre.
I ens presenten aquests resultats apassionadament optimistes:
Guanyem, l’any 2009, 40’6 MM €. ---> Grà cies als sous dels treballadors, és clar.
La morositat se situa al 4,83 % ---> Grà cies als enginyers financers.
Tenim un immobilitzat de qualitat ---> Grà cies a Déu, perquè s’hauran de vendre.
Es busca una operació d’integració a fora del territori, i, per entendre’ns, sembla que les condicions que posa la Generalitat per anar a una SIP fora de Catalunya son draconianes.
Sigui el que sigui, CCOO sempre defensarà que per assolir un procés dÂ’aquestes caracterÃstiques es imprescindible un pacte laboral, basat en tres preceptes: Ocupació, viabilitat i naturalesa jurÃdica.
Ja vam dir que algú s’haurà de posar les piles. El dia a dia de la caixa no es pot aturar, però cada dia que passa el futur és més incert, insegur, i la responsabilitat recau, o hauria de fer-ho, en aquells que en èpoques de crisi continuen obtenint beneficis i bonus desorbitats, aquells que plantegen els objectius com un mer instrument de coacció i amenaça, aquells que ignoren que la rendibilitat i el sobreesforç a la feina va associada a la qualitat de vida.
Nosaltres, treballadors i treballadores de Caixa Penedès no hem de pagar els plats trencats.
I ara pregunta de LID: (1 puntuació mÃnima - 5 puntuació mà xima)
Creus que han desenvolupat la seva tasca amb l’eficiència requerida i assolit els objectius marcats?
Què creieu? 1-2-3-4-5
CCOO és informació. Afilia’t.
comunicat 08/10 25.02.2010
CCOO t'interessa
afilia't a COMFIA-CCOO,
estar al dia@dia.net t'interessa
Si vols rebre les noticies del sector gratuïtament, suscriu-te.
