Això que en altres entitats ha comportat un protocol pactat i signat amb els representants dels treballadors, a la nostra entitat se’ns ha explicat i prou. No se’ns ha permès exercir el nostre paper de representants vostres. No hem pogut dir-hi la nostra. Hem fet un paper completament passiu, el d’oïdors.
Si bé és cert que no es perdrà cap lloc de treball –aixà ho ha assegurat la Direcció- no és menys cert que la mesura afectarà els salaris de 44 companys. I això és justament el que pretenÃem acordar amb la Direcció: que cap dÂ’aquests companys, que no van decidir obrir aquestes oficines on tothom veia amb claredat que mai no sÂ’hi faria negoci, hi sortÃs perdent.
Ells tindran el cà stig que no han merescut, però els autèntics culpables, aquells que van decidir obrir aquestes oficines, no tan sols no es veuran perjudicats per prendre decisions tan pelegrines, sinó que són justament els que ara decideixen que paguin els plats trencats uns altres.
No tolerarem, ja ho avisem avui, aquest procedir dictatorial i caciquil. Perquè aixà és com es mostra, un cop més, la nostra Direcció: sorda i cega a la realitat sòcio-cultural del nostre món laboral. Els delegats sindicals som els legÃtims representants dels homes i dones que formem la plantilla per negociar en nom seu els canvis de les condicions laborals que els afecten. Els Comitès dÂ’Empresa i els que els composem no som una representació folklòrica i pintoresca perquè sembli que a lÂ’empresa hi ha un cert grau de democrà cia. El tarannà democrà tic es demostra compartint aquest tipus de decisions, no simplement anunciant-les. Per molt que diguin que això és un tema de competència de la Direcció, no ho és perjudicar a treballadors i treballadores per ajustar una xarxa dÂ’oficines forassenyada i mal estructurada, a causa dÂ’una polÃtica dÂ’expansió megalòmana.
No permetrem que aquells que no se’ls ha acudit ajustar la seva cartera, ni incloure cap retallada als seus milionaris emoluments, decideixin ara retallar els de treballadors i treballadores que han lluitat contra els elements, o dit d’una altra manera, han maldat per aixecar centres de negocis que estaven destinats a ser ruïnosos i a morir ruïnosos, no per la inoperà ncia dels seus gestors, sinó per la incompetència dels dissenyadors del full de ruta de Caixa Penedès.
En uns moments delicats, difÃcils, que tothom hauria de vetllar pel futur de la Caixa, qui menys ho fa, qui menys compte posa en els seus moviments, són justament aquells que dirigeixen lÂ’entitat. No sabem què pensar-ne, la veritat. Però, de vegades, ens ve la temptació de creure que l’únic futur que els interessa, que els preocupa, és el seu, el de la seva butxaca.
22 de juny de 2009 – com. 41/09
Afilia't a COMFIA-CCOO,
compromesos amb tu
"Estar al dia@dia.net t'interessa"
Si vols rebre les noticies del sector gratuïtament, suscriu-te.
