En esta ponència,
-
La manca de regulació del sistema financer, que ha provocat els excessos dels anys precedents.
-
Les polÃtiques monetà ries laxes, la falta de control de capitals, els baixos tipus dÂ’interés, la derogació –sobretot als Estats Units- de determinades lleis que actuaven de fre a les bambolles financers, han provocat un creixement exponencial que no sÂ’ha sustentat en un creixement real.
-
Això ha portat lÂ’endeutament públic, però sobre tot el privat, a nivells sense precedents (el 2009, lÂ’endeutament espanyol era de quasi 400% del PIB, la majoria deute privat de famÃlies, empreses i institucions financeres).
A Espanya, l’excés monetari s’ha destinat principalment a finançar el boom immobiliari. Per exemple, els actius de les Caixes s’han multiplicat per 4,1 de
Quan el sistema ha col·lapsat, s’han produït les conseqüències que coneixem: destrucció d’ocupació i brutal increment de l’atur, ensorrament del preu dels actius immobles –baixada que no vol ser assumida pels bancs-, excés d’oferta i davallada de la demanda, etc.
Planteja algunes alternatives per a reeixir-se de la crisi: regular el sistema financer; incrementar els ingressos de l’Estat via lluita contra el frau fiscal i l’economia submergida, recuperar impostos com el de Patrimoni i Successions –allà on s’ha eliminat-, augmentar la transparència de les institucions i revisar en profunditat què s’està ensenyant a les Universitats, entre altres.
