NO HI HA CONVENI

Per què no hi ha Conveni de Banca?

L'AEB va venir al Conveni amb el reforç legal de la reforma laboral que determina la fi de la vigència a un any vista des de l'inici de les negociacions, el pitjor dels escenaris possibles.
Amb això, més la situació de crisi i atur que tots coneixem, i les anunciades dificultats per a l'ocupació per les fusions, l'AEB ha considerat que podria imposar-nos una retallada general de salaris i drets.
L'AEB no ha renunciat a algunes de les seves pretensions que fan impossible un acord, com l'eliminació de l'antiguitat o l'ampliació del límit de la mobilitat geogràfica.

Hi ha alguns motius per pensar que encara pot haver-hi Conveni:

Es continua treballant per a l'acord. Ambdues parts tenim un ferm compromís, i interès, en què hi hagi Conveni de Banca.
Es negocia i discuteix en el mateix esquema, amb la base d'una alternativa completa de Conveni presentada per CCOO i sobre l'Acord de pròrroga subscrit al desembre.
CCOO i UGT mantenim, i cuidem, una posició d'enteniment comú davant l'AEB en les reunions per al desenvolupament de l'Acord de pròrroga.

Quin Conveni és possible?

CCOO i UGT presentem propostes de renovació del Conveni, intentant resoldre els problemes coneguts del sector i superar l'etapa anterior que en nivells salarials va obligar a sacrificis, i que en l'actual de recuperació creiem just i possible.
L'AEB va presentar la seva plataforma amb l'excusa de modernitzar, actualitzar i adaptar el Conveni a les noves realitats. CCOO considerem que si es tracta de modernitzar nosaltres més que ningú.
En conseqüència, hem presentat propostes de modernització sobre els veritables reptes del sector: ocupació, normes deontològiques, responsabilitat social, jornada, consolidar la lliurança dels dissabtes, salut laboral, igualtat i conciliació...
I també hem presentat propostes de modernització de l'estructura salarial, per superar algunes disfuncions entre bancs, i conceptes salarials o un sistema progressiu de participació en beneficis, així com una nova proposta de classificació professional, que adeqüi funció i nivell i faci més clara la promoció.
En aquest Conveni possible no pot haver-hi eliminació de l'antiguitat, ni ampliació de la mobilitat geogràfica, ni fixar en les 15,75 pagues l'estàndard salarial del sector, ni una classificació professional que permeti el tots per a tot, ni altres pretensions d'AEB que xoquen amb la modernitat que pregona.

Per què ens perjudica la fi de la ultractivitat del Conveni?

És relativament fàcil comprendre que estem pitjor sense Conveni que amb ell. El Conveni és la base de gairebé tots els nostres drets.
La intenció de la reforma laboral és precisament afeblir la posició de la bancada social al imposar un límit a la negociació i la pèrdua legal del Conveni.
Encara que hi ha sentències, ni més ni menys que del Suprem, que tracten de cobrir aquest buit legislatiu, el nivell d'incertesa jurídica que les mateixes sentències reconeixen sobre com es mantenen els drets del Conveni, convertiria en una selva intransitable la defensa de qualsevol d'aquests drets. Per als nous ingressos, cap garantia.
El fonamental: s'acaba la Mesa de negociació, no hi ha alternativa ni cao previsió per recuperar el Conveni.

Què estan aportant CIG, ELA, LAB o CGT?

CIG, ELA i LAB estan a la Mesa, no van signar l'Acord de pròrroga, i tenen decidit per endavant i així ho han manifestat a la Mesa, que no signaran el Conveni, com no han signat cap dels anteriors, inclòs el vigent. Estan en el seu dret, i donaran comptes als seus afiliats i votants. Ja estem acostumats al fet que, a més, la culpa de tot la tenim CCOO i UGT.
Amb CGT la diferència està que els primers semblen voler ajudar i almenys no destorben. CGT no està en la Mesa del Conveni perquè així ho han decidit els treballadors i treballadores, ara fa un any, i així ho ha ratificat l'Audiència Nacional, perquè volien aconseguir-ho mitjançant un Conflicte Col·lectiu i ni tan sols quadraven els seus comptes.

Sentència perduda que s'uneix a la que acaben de perdre contra BBVA i ens complica el Conveni perquè diu que els tècnics estan obligats a fer tots els treballs administratius. Com també van perdre el Conflicte contra les clàusules sol en crèdits habitatge dels treballadors de Banesto. O van perdre en el seu moment el d'aplicació de l'art. 25.4 sobre la possibilitat de les empreses d'aplicar la jornada partida. I així tantes de les quals no informen, però que la patronal agraeix perquè confirmen les seves posicions i tanca la negociació. Un sindicalisme només de crítica i tribunals no construeix el nostre futur.

El pitjor és que no hi ha full de CGT en què no dediqui almenys la meitat a difamar i atacar a CCOO, amb falsedats senceres o amb mitges veritats, confonent on està el contrari. Si nosaltres responem, alguns ens diran que afegim llenya al foc, si no ho fem, que qui calla atorga. La veritat és que ho fem solament de tant en tant, no podem dedicar-nos a contestar tot perquè nosaltres estem en el principal: defensar els drets dels treballadors i treballadores. Cadascú a les seves coses.

Què ens espera en l'immediat, què podem fer?

El nostre màxim interès és arribar a un acord de Conveni, és el que considerem protegeix millor els drets de la plantilla, començant per l'ocupació.
Si hi ha una possibilitat, per remota que sembli, d'arreglar això demanarem a l'AEB una nova pròrroga de la vigència del Conveni i de la negociació.
Si finalment no hi ha Conveni no hi haurà més remei que acudir a la mobilització, de Delegats sindicals i de tota la plantilla per revertir aquesta situació i tornar a asseure l'AEB a la Mesa o trobar solucions alternatives. La possibilitat de vaga en totes les empreses no només estaria més que justificada si no que més aviat seria imprescindible.

ÉS TEMPS D'AVANÇAR, ÉS TEMPS D'UN BON CONVENI

Comunicat núm. 20 (17/02/2016)