Ens creiem la propaganda institucional? Quan sentim dir –a TV3, verbigrà cia, quan anunciem el cupó premiat dels cecs- que som persones al servei de persones, pensem que això té a veure amb nosaltres? Amb els treballadors que som persones al servei dels clients que també són persones?
Quan llegim al Quali-Notes dÂ’octubre que
PodrÃem subscriure fil per randa aquestes declaracions de principis si sabéssim que, lluny de ser un miratge, són un fidel reflex de les relacions laborals a la nostra entitat, o, com a mÃnim, si creguéssim que són unes declaracions programà tiques que la Direcció impulsa per a afrontar la Crisi Financera, tot engrescant a la plantilla davant dels difÃcils reptes que seÂ’ns acosten, tot transmetent prou entusiasme per fer front a lÂ’allau de clients atemorits per la crisi financera i/o influenciats per la inacabable i perniciosa rumorologia.
Però, lluny d’institucionalitzar unes relacions laborals basades en la
Llegeixen els Quali-Notes ells? Aquells que ara clamen per la jornada de 8 a 8, aquells que persegueixen als clients interns perquè responguin una enquesta de Valoració de Serveis Centrals, preocupats perquè el baix nivell de resposta (30 %, de moment) no sigui interpretat en clau de desmotivació, de desÃdia, de tantsemenfotisme?
Potser ells senten obligats a pencar 24 hores cada dia, tota la setmana. Endavant, que ho facin, si creuen que ho han de fer. Potser els seus sous ho justifiquen. Cal recordar que, a més, tenen d’altres prerrogatives. No cal esmentar els seus salaris, ni tampoc els seus incentius –res a veure amb els dels caps d’oficina, i menys encara amb els (inexistents) de la resta de personal- recordem els automòbils de l’empresa, les targetes de crèdit a cà rrec també de l’empresa, les assegurances de la nòmina (valen més que la resta, també morts), o les revisions mèdiques. Perquè acabem de descobrir que també les tenen diferents, per dir-ho amb un eufemisme.
Quan anà vem bé tots i totes comentà vem “Si ara que rutllem bé hi ha aquestes pressions, què passarà si algun dia no funcionem bé?” Doncs això ja ha arribat, i els pitjors presagis s’han complert.
Davant dÂ’aquesta nova allau de pressions, davant del perill de perdre-hi la salut –la mental, però també la fÃsica- davant del perill que sÂ’intensifiquin també els divorcis, davant de la –terrible- possibilitat que els nostres fills ens hagin de conèixer per fotografies, nosaltres proposem una actitud cÃvica, ferma, basada en el coneixement de la mesura i la prudència, de les lleis que ens emparen –aconseguides després de molts anys de lluita- i de la pròpia autoestima; només cal comprovar el resultat de lÂ’enquesta feta a més de 18000 clients que demostra que la parròquia està satisfeta en un alt grau amb els nostres serveis (8,74 punts sobre 10 !!).; aquest resultat explica amb claredat meridiana que no som nosaltres els que hem fallat. Els treballadors que som a la trinxera hem acomplert amb escreix amb les expectatives, i no som, en absolut, responsables de la crisi financera, provocada per especuladors que són molt lluny de nosaltres –fÃsicament i econòmicament.
Per tot això, davant d’aquesta nova ofensiva de les amenaces, de la por, de les pressions, de les reunions continuades –sense cap mena de benefici- dels reports quasi diaris, de sentir-nos culpables pel que no hem fet, proposem ...
Quan se’ns proposi que deixem en paper mullat el Conveni que ens protegeix i que han signat no només els representants dels treballadors de les caixes espanyoles, sinó també llurs direccions ..... DIGUEM NO.
Quan seÂ’ns exigeixi dedicació completa –de 8 a 8- obligant-nos a menystenir famÃlia, fills, repòs, afeccions, la vida, en fi ..... DIGUEM NO.
Quan se’ns falti al respecte, quan se’ns negui el pa i la sal, quan es menyspreïn les nostres virtuts i es destaquin els nostre defectes fins a fer-nos sentir culpables.....DIGUEM NO.
Quan la por i lÂ’angoixa ens tenallin cada dia a primera hora, especialment els dilluns.....DIGUEM NO.
Quan aquell que ens amenaça i pressiona demostra tan poca capacitat de dirigir un equip, quan no pot suportar la seva pressió i ens la trasllada a nosaltres ..... DIGUEM NO.
Quan sembli que la Caixa és seva i nosaltres uns rellogats de segon ordre.....DIGUEM NO.
La Caixa és de tots, tots la formem i entre tots lÂ’hem portada fins on és ara, i la seguirem empenyent, farem que continuï rutllant, malgrat que aquells que en treuen més fruits –en alguns casos molts diners, moltÃssims- ens segueixin maltractant, i malgrat que som un exèrcit desmoralitzat, vençut i gairebé desarmat. Perquè això és el que vol dir el resultat –fins ara penós- de lÂ’enquesta feta pels treballadors i treballadores de la xarxa dÂ’oficina respecte dels companys i companyes dels serveis Centrals: no qüestionen la seva feina, sinó la feina dels que ens dirigeixen, fustiguen, persegueixen i maltracten.
17 de novembre de 2008 – com. 50/08
Afilia't a COMFIA-CCOO,
compromesos amb tu
"Estar al dia@dia.net t'interessa"
Si vols rebre les noticies del sector gratuïtament, suscriu-te.
