Companyes i companys:
Encara que sabem que moltes i molts de vosaltres no llegireu aquests parà grafs, dimecres hi ha eleccions sindicals en BMN. Quan arriba aqueix moment sempre hi ha molt soroll. Tant soroll que es fa difÃcil escoltar els murmuris del ressò d'un treball continu.
Nosaltres, sindicalistes, ens submergim en un munt de contradiccions. És un sector on els diners són la matèria primera i això ho taca tot. A més l'empresa posa molta obstinació en individualitzar i separar els interessos ficant-te en capsetes i targes de visita diferents. En aqueix entorn massa vegades la personalització i el "com està el meu" són les campanes que sonen a la plaça cada dia. És una música de fons. Sembla que no hi és, però sona constantment. Aixà fan més difÃcil ficar "cola col·lectiva ideològica" en aquests buits.
Aixà i tot, les candidates i candidats de CCOO juguem en un equip que encara somia tots els dies. Quan ajuntem tota la nostra il·lusió enlluernem. Sentim el que fem i sentim el que diem. Inclòs quan ens equivoquem ho fem amb l'à nima en la mà . I demanem disculpes si en el camà vam perdre tacte, vam perdre la sensibilitat per poder gestionar la rà bia.
Sentim passió pel que fem. Representar els companys i companyes no deixa de ser una cà rrega de responsabilitat amb tocs d'un cert honor. Sona a poesia ideològica però sona aixà perquè en el dia a dia s'esquerda l'èpica de la quotidianitat. Perquè tot el que és evident acaba per ser invisible i després de cada intent electoral ens consolen els números. Mirar una xifra i sentir que hi ha gent que creu en nosaltres, en allò que representem.
No venem somriures. És veritat. Regalem intensitat, entusiasme, lluita i una sacsejada de fermesa. Regalem tot el que som, els nostres pensaments, el que fem, el que escrivim. Tot al que ens atrevim. Reclamem idealisme i justÃcia. No som una moda, ni mai ho serem, perquè els principis en els que creiem són eterns.
Dimecres votes sigles, idees i persones. Cap d?aqueixes tres coses pel seu compte paga la pena. Només les tres canvien el món quan van plegades. Per això seguim dempeus malgrat tot el fang.
Dimecres votes en BMN. Pensa-ho, vota CCOO.
