Per a la renovació de la plataforma tecnològica del banc, el Sr. Olalla disposa de “un equipo de 9.000 personas internas y un montante de 2.000 millones de euros”. Com cap altra à rea del banc, afegeix. Però, a més de les 9.000 persones internes, hi ha “otras tantas externas. Donde subcontratamos más es en la construcción de sistemas: por cada persona interna tenemos tres o cuatro externos”. O sigui, un total de 18.000 persones.
També comenta que, a Operacions, un 5% del personal sempre serà del BBVA, un 20% d’empreses del Grup i “Al resto… lo externalizaremos con proveedores en hubs ubicados hasta ahora en Latinoamérica, consiguiendo ahorros espectaculares”. Si els estalvis són tan “espectaculars” com els resultats fins ara, deu n’hi do.
Alguna cosa no quadra. Més enllà del perfil propagandÃstic de lÂ’entrevista (propaganda no només corporativa, sinó també personal), sÂ’entreveuen algunes de les causes del desastre que patim: molta subcontracta i molta externalització a preu de rebaixes (“ahorros espectaculares”).
Dos detalls importants, que no apareixen a lÂ’entrevista però que ens han explicat els propis companys de Tecnologia i Operacions, de Madrid. El primer, que lÂ’alta direcció del banc va decidir que la implantació de la plataforma grup estigués a cà rrec de persones no “contaminades” per lÂ’anterior, provocant la pèrdua de coneixement acumulat i de contacte amb el negoci. El segon, que a les empreses externes que fan programes i aplicacions se les contracta per hores; si passat aquest temps hi ha un mal funcionament, lÂ’han dÂ’arreglar els companys de Tecnologia i Operacions del BBVA, que no han participat en la seva construcció. O sigui, que el desastre informà tic també és una creu per a la plantilla interna del BBVA, condemnada a un enorme sobresforç. Per als externs no cal ni comentar-ho: són les principals vÃctimes dels “ahorros”.
I mentre els caixers d’aquà van com ja sabem, el Sr. Cano, conseller delegat, es presenta a Nova York invitat -diuen- pel MoMA, a fer propaganda de l’ABIL, el nou caixer automà tic.
La ficció: un banc punter en la innovació tecnològica, a la que dedica ingents recursos humans i materials, amb resultats que causen admiració urbi et orbi.
La realitat: un desastre informà tic exasperant, cà stig de la clientela i dels treballadores i treballadors tant del BBVA com de les empreses subcontractades.
Seguim treballant, seguirem informant.
17 de novembre de 2011
