Però... existeixen realment aquests pactes ? –el de desembre, que va augmentar el mÃnim a sol·licitar per a lÂ’adquisició del 1r. habitatge (que no del canvi dÂ’habitatge) i el dÂ’ara, que allarga el termini de devolució, de 25 a 30 anys. Segueixen sense ensenyar els Acords, que anuncien tant els uns com els altres, ja sigui com a document annex, al tauler dÂ’anuncis o bé com a document independent. Cal recordar que sempre sÂ’han publicat els altres acords, fins i tot aquell protocol per a publicar els comunicats del SECP i UGT a la Intranet.
Per què no els ensenyen? Perquè no deuen existir, ni el primer ni el segon.
I no existeixen perquè RRLL sap perfectament que conculquen les més elementals obligacions democrà tico-laborals; si no hi ha acord escrit, no podem denunciar. Però, al mateix temps això ens porta a una altra reflexió: si no hi acord escrit, tant el SECP –això ja no és cap sorpresa- com la Direcció –personificada en el cap de RRLL- ens ENGANYEN vilment. Menteixen.
I tot això encara ens porta a un parell reflexions més: si no hi ha pactes el que hi ha són pura i simplement concessions, regals de la Direcció, però uns regals que, essent dolços per al SECP en realitat són enverinats per als treballadors i treballadores de la Caixa, perquè els poden canviar -o, fins i tot anul·lar- quan la Direcció ho consideri oportú. I els poden concedir a qui els vingui de gust. Una altra discriminació. Perquè no estan consolidats.
I una altra reflexió. Allò que el SECP NO havia aconseguit en més de vint anys de majoria absoluta, ara que la majoria és de CCOO s’està aconseguint. Perquè la Direcció no ens vol. La qual cosa significa que si perdéssim aquesta majoria, la Direcció ja no tindria cap interès en donar cops de mà , ajudes, regals, empènyer aquest –el seu- sindicat groc. De tot el qual es desprèn que, fins i tot no deixant-nos participar en aquestes negociacions tan peculiars –fetes amb nocturnitat i traïdora- fins i tot impedint-nos comunicar-nos amb normalitat amb la plantilla, fins i tot regalant aquests “meravellosos” acords al sindicat d’Empresa, la majoria de CCOO és beneficiosa i productiva per als treballadors i treballadores de la Caixa.
No hi ha cap dubte que tenim davant la Direcció més carca, més antidemocrà tica, més dictatorial de totes les que hi ha a Catalunya. I més que la majoria de les que hi ha a Espanya.
Però la llei s’acabarà imposant. No la del més fort, com passa ara mateix, sinó la del que té la raó, la que està escrita, la que protegeix els drets dels treballadors.
I seran Inspecció de Treball i l’Audiència Nacional els que acabin per fer entrar en el recinte de la democrà cia aquesta Direcció tan incivilitzada i autocrà tica, tan feudal.
8 de febrer del 2006 – com. 7/06
Â
Â
