En essència, lÂ’ACARL ha centrat la seva intervenció en una valoració economicista dels nostres plantejaments en matèria de salari i jornada, que li porta a afirmar que la nostra Plataforma conjunta és inabordable i que les seves possibilitats de transitar en la mateixa són difÃcils o molt llunyanes. Fins a aquà el que podia ser previsible per part de la Patronal.
No obstant això, el que no era tan previsible era el seu següent pas: En lloc de plantejar una contraoferta seriosa i estructurada, o exposar d'una vegada quin és el dibuix del Conveni pel qual aposten les Caixes, la Patronal ha demanat un “perÃode de reflexió per analitzar les possibilitats d'avançar”. És a dir, un temps mort que, paradoxalment, es demana per part de l'equip que ni tan sols ha començat a suar ni ha tirat a cistella.
Des de CCOO hem manifestat la nostra sorpresa davant d’aquest plantejament, agreujat per la seva falta de valoració i la nul·la correspondència amb l'esforç realitzat per les organitzacions sindicals, que sà han estat capaces d'unificar i refondre plantejaments per elaborar la Plataforma conjunta que es va presentar en l'anterior sessió.
En el que portem de “partit” està clar qui ha tingut intenció de jugar i qui no ha fet ni l'intent, demostrant amb això una escassa apreciació de l'esforç dels treballadors: el que s'ha fet, el que s'està fent i el que es farà , si atenem els plans estratègics -a quin més ambiciós- que abunden en el nostre sector, i per al compliment dels quals no sembla que es vulgui enviar un missatge especialment motivador a les plantilles.
[... I ANUNCIA UN INCREMENT A COMPTE DEL 2%]
En la mateixa sessió, i vinculant-ho al temps mort que s’“autoconcedeixen”, l’ACARL ha comunicat la seva decisió d'efectuar un lliurament a compte del 2%. Convé recordar, en aquest sentit, que el plantejament de CCOO del passat 29 de Març va ser l'aplicació d'un increment a compte, però en una quantia superior al 2%, que és l'IPC previst pel govern.
