Durant la campanya
electoral vam advertir que s'apropava una nova ofensiva contra la naturalesa
jurÃdica de les caixes i la premsa d'aquests dies ens dóna la raó.
Lamentablement es confirma que aquest nou atac es promou des de dintre, des de
les instà ncies d'algunes direccions executives de les caixes.
Les quotes no són l'única fórmula de finançar el
creixement de les caixes. Aquà està l'operació anunciada per “la Caixa”. A més,
no totes les caixes són iguals, ni totes les caixes han de comprar entitats
fora d'Espanya i, en tot cas, qualsevol pla d'expansió ha de respondre primer a
“un per a què” i a continuació a “un com”.
L'última ofensiva, no obstant això, persegueix la
complicitat dels treballadors i s'està articulant ideològicament des de les
pròpies entitats. “Hem d'emetre quotes per a créixer”, diuen, “però oferim als
treballadors, i particularment als alts
directius, unes stocks options sobre les mateixes”. AixÃ, “matem dos ocells
d'un tret, ens guanyem l'opinió de les plantilles” i “resolem el problema de
competència salarial que tenim amb la banca per a fidelitzar als millors”. Tres
coses hem de dir:
• En el pròxim Conveni, en primera instà ncia, les caixes
tindran oportunitat de demostrar la seva “generositat”, en correspondència amb
l'evolució dels Resultats, per atendre les demandes salarials que CCOO
plantejarem, també en matèria de retribucions variables. I, de manera
articulada, posteriorment en la negociació col·lectiva a l'empresa.
• El creixement de les caixes en quotes de mercat, nombre
d'oficines i de plantilla s'ha produït, en gran mesura amb la incorporació de
professionals provinents de Banca i a costa de les quotes de mercat d'aquest sector ¿ a quin desavantatge competitiu amb la
Banca al·ludeixen?.
• SÃ, és cert que per a un grup – molt reduït - de
persones les diferències de salaris són enormes pel que fa a la Banca: cap
Director General ni President Executiu dÂ’una caixa pot arribar a una
remuneració comparable a la del Conseller Delegat de cap Banc, per mitjà que
aquest sigui, i, per extensió, tampoc els comitès de direcció. Això sà que és
incompatible amb la naturalesa jurÃdica de les caixes.
AixÃ, emboscats en la suposada necessitat de modificar
els sistemes d'incentius, hi ha en marxa des d'algunes instà ncies una operació
deslleial contra el model de caixes per a promoure la seva privatització. El
primer pas que es dóna en una empresa privatitzada és elevar la remuneració de
l'alta Direcció, alhora que es realitza un procés d'ajustament de costos
generals. El segon sol ser que aquesta alta Direcció reforça la seva posició en
el Consell comprant importants paquets de capital.
Les caixes sà tenen amo: la Societat. La mal nomenada privatització,
comportarà la desaparició de la seva Funció Social, tant de l’OBS com del
negoci financer que desenvolupen en les zones d'implantació. Però també serà una amenaça per a les
plantilles, començant pels mateixos llocs de treball.
Una vegada CCOO vam posar per tÃtol a una tribuna de
premsa, al fil del no-debat parlamentari sobre la Llei Financera, que planava
sobre les caixes “una amenaça fantasma”. Esperem que la següent no hagi de
titular-se “la guerra dels clons” i hà gim de descobrir que un “canceller
Palpatine s'ha tornat en l'emperador del costat fosc de la força”.
Novembre-2006
