Les prejubilacions al Grup Banc Sabadell
Recursos humans ha aconseguit que gairebé tot el personal de més de 48 anys somiï amb la seva prejubilació La negativa sistemà tica de lÂ’empresa a establir un acord col·lectiu sobre prejubilacions es deu, òbviament, al seu desig de poder prejubilar amb el cost més baix possible. Ningú dubta que les polÃtiques agressives de recursos humans han aconseguit que, actualment, gairebé tota la plantilla de més de 48 anys somiï amb la seva prejubilació; això ens sembla que no diu res a favor del departament de recursos humans del banc, atès que lÂ’alta direcció dÂ’aquesta empresa sempre ha afirmat que no li agrada prejubilar i que li agradaria que el personal exhaurÃs la seva vida laboral fins al final. La realitat és ben diferent. Com a tot el sector, aquà també volen renovar la plantilla i abaratir les despeses. La diferència amb el sector és en els “mètodes”: els altres bancs estableixen els acords col·lectius o publiquen les condicions i, després, no acudeixen a les arques de lÂ’Estat ni escatimen res als seus treballadors. Des que aquesta entitat va començar a practicar les prejubilacions hem vist acords individuals de tota mena, però, bà sicament, els podem emmarcar en tres situacions genèriques: A) Empleat o empleada que es pot jubilar anticipadament als 60 anys i té dret al complement de pensió, és a dir, que cotitzava abans de 1967 i té una antiguitat en banca anterior a març de 1980. Si és més gran de 55 anys. LÂ’empresa li ofereix un 85% del salari net anual (SNA) congelat fins a la data de jubilació, lÂ’import del conveni especial ‘també congelatÂ’ que haurà dÂ’establir amb la Seguretat Social (SS), i una excedència pactada, obligant-lo a jubilar-se als 60 anys. Aquà no es fa com a altres entitats que allarguen la data de jubilació del treballador fins al 63 anys, per tal que la seva pensió de la SS sigui menys penalitzada. LÂ’empleat o empleada quan compleixi els 60 anys passarà a rebre la pensió de la SS i el complement de pensió del Pla de Pensions dÂ’Empleats del Banc Sabadell (PPEBS). No hi ha cap revisió del salari de prejubilació com es fa al Banco Atlántico. Si és menor de 55 anys. El percentatge que rep és el 80% del SNA, tot i que, en funció de lÂ’edat, hem vist excepcions de gent de 51 anys amb el 70%. També hi ha un pacte dÂ’excedència fins als 60 anys. Tampoc hi ha revisió del salari, ni del conveni especial de la SS. Amb aquestes condicions hi poden haver situacions en què un prejubilat de 53 anys, si comptem amb una inflació dÂ’un 2,5% anual, quan tingui 59 anys tindrà el seu salari de prejubilació reduït en un 25%. La llei va obrir la possibilitat de la jubilació per a uns quants casos B) Empleat o empleada que no pot anticipar la jubilació als 60 anys, però té dret al complement de pensió, és a dir, que no cotitzava abans de 1967, però té una antiguitat en banca anterior a març de 1980. Per a aquests treballadors la Llei 35/2002 va establir dues vies per accedir a la jubilació als 61 anys: 1) Estar en situació dÂ’atur com a mÃnim durant sis mesos i haver cotitzat 30 anys. És obvi que la Llei va establir aquesta possibilitat per als treballadors que no tenen possibilitat de tornar a trobar feina (bà sicament per la seva edat) i que són acomiadats. Majorità riament el motiu de la seva situació es coneix amb el nom de expedients de regulació dÂ’ocupació, situació que no es dóna en el sector de la banca. 2) Aquesta llei també va obrir la possibilitat de la jubilació als 61 anys si hi ha un acord col·lectiu, segons el qual lÂ’empresa paga el salari i la cotització a lÂ’empleat o empleada fins a lÂ’edat de jubilació que es digui a lÂ’acord, mai abans dels 61 anys. Això vol dir que lÂ’Estat no paga el carnet dÂ’atur, però accepta pagar la jubilació anticipada dels treballadors i treballadores que no provenen dÂ’una situació real dÂ’atur. Un cop fet aquest aclariment, passem a exposar com actua el Banc Sabadell amb els empleats i empleades que cotitzen després de 1967 i amb una antiguitat a banca anterior a març de 1980: Si el treballador és més gran de 55 anys. Li ofereix el 85% del seu SNA congelat, però no hi ha pacte dÂ’excedència, sinó que obliguen el treballador a acceptar un acomiadament fraudulent, ja que, atès que no hi ha cap acord col·lectiu, és l’única possibilitat dÂ’accedir a la jubilació als 61 anys. També incentiven el treballador a reclamar el carnet dÂ’atur perquè deixen dÂ’abonar el que costa el conveni especial de la SS dels dos anys dÂ’atur, que suposadament li corresponen. També sÂ’ha de tenir en compte que el treballador causa baixa de lÂ’empresa i, per tant, també és baixa del PPEBS; aleshores lÂ’empresa, complint la seva obligació de pagament de complement del PPEBS, ofereix un quantitat total per la prejubilació que inclou un import que, suposadament, és el que lÂ’empleat hauria de tenir en el PPEBS si es jubilés als 62 anys (aquesta quantitat és menor a la que correspon als 61 anys, edat en què es jubila realment). Aquesta quantitat que el banc ofereix només la pot corroborar un actuari, aixà doncs, el treballador no pot saber, excepte si paga un actuari, si la quantitat, suposada pel banc, és realment correcta. Si el treballador és menor de 55 anys. Té les mateixes condicions que en lÂ’anterior cas, però lÂ’import anual de la prejubilació és del 80 % i, per tant, la quantitat total que li ofereix recursos humans és inferior perquè tots els cà lculs es fan amb imports congelats fins a la jubilació. En tots dos casos, el Banc Sabadell paga una quantitat i és el treballador qui ha dÂ’assumir totes les obligacions fiscals i planificar les despeses dels seus anys de prejubilació fins que pugui accedir a la jubilació. Insistim, sempre als 61 anys, ni un dia més. C) Empleat o empleada que no es pot jubilar anticipadament als 60 anys ni té dret al complement de pensió, és a dir, que no cotitzava abans de 1967 i té una antiguitat en banca posterior a març de 1980. Recursos humans actua igual que en les situacions exposades anteriorment, però sÂ’hi afegeix que descompta de lÂ’import que dóna a lÂ’afectat amb lÂ’acomiadament fraudulent els dos anys de carnet dÂ’atur i el cost de la cotització dÂ’aquests dos anys. A més a més, és clar que el banc no abona res en concepte de complement de pensió. Per tant, aquests empleats només sota pressió accepten marxar del banc, ja que la seva pensió de la SS als 61 anys restarà disminuïda en un 30%, a més de no tenir dret al complement de pensió. I, evidentment, que el cà lcul del suposat cost anual de la prejubilació és un percentatge del salari i la cotització congelat fins a la jubilació. Hem dÂ’aclarir que no tenim la certesa que es compleixin sempre les condicions exposades perquè, segons la situació personal i laboral, lÂ’empleat o empleada estarà més o menys disposada a anar-seÂ’n en les condicions que li ofereixen i/o imposin. A tot el que sÂ’ha dit hem dÂ’afegir que lÂ’empresa també descompta un 10% del complement de pensió a totes les persones prejubilades que quan assoleixen lÂ’edat de jubilació (qualsevol quina sigui) no compten amb els 40 anys dÂ’antiguitat a lÂ’empresa. Les prejubilacions al Banc Sabadell són més barates que a la resta del sector Per tal de confirmar que les prejubilacions al Sabadell són força més barates que a les de la resta del sector, només cal veure que el Banc Sabadell mateix, respectant les condicions dels companys de lÂ’Atlántico, que és la seva obligació, els prejubilen amb força millors condicions i sense recórrer a les rebaixes i el regateig. També us suggerim que entreu al nostre web http://bs.comfia.net, apartat dÂ’acords i comprovareu les condicions que sÂ’apliquen a algunes entitats financeres. El banc ofereix lÂ’acomiadament improcedent “incentivat” Resta una última situació: les anomenades baixes incentivades. A altres empreses consisteix a oferir unes condicions més o menys atractives al conjunt de la plantilla, amb la finalitat de reduir excedents de personal. Al Banc Sabadell es practica “lÂ’acomiadament incentivat”. Malauradament, en aquest Estat, lÂ’acomiadament, tot i que no és gratuït, sà que és lliure: només cal pagar 45 dies per any treballat amb un mà xim de 42 mensualitats, que és el que correspon per un acomiadament improcedent. Estem decidits a forçar lÂ’empresa a establir un acord col·lectiu que reguli la sortida dels treballadors, tal com sÂ’està fent de manera habitual en el sector. Per assolir-ho, recorrerem a totes les accions públiques que calguin, però també ens caldrà la vostra col·laboració, no acceptant el mercadeig de la negociació individual i, si la vostra negativa provoca pressions, comunicant-ho als representants dels treballadors. Entre tots hem dÂ’exigir que el creixement dÂ’aquest Grup i el seu apropament gradual als “grans” impliquin actuacions socialment responsables i compromisos col·lectius i públics amb els seus treballadors.
Sabadell, octubre de 2004
