Ens vam llevar la setmana passada amb la notÃcia que un Territorial de Caixa Penedès ha plegat. Si féssim un sÃmil castrense, es podria dir que en una època de conflictes, un General ha desertat.
No deixa de ser simptomà tic que mentre les exigències a la plantilla son més dures que mai, amb la realització de jornades de portes obertes en caps de setmana i festius, cursos de formació, venda d'immobles i de SIGs (cap de les dues coses es fà cil de vendre), els Generals desertin.
Cada vegada els resulta més difÃcil encapçalar un projecte en que els mateixos Directius ja no hi creuen. Durant mesos ens asseguraven que érem pal de paller, que liderarÃem un projecte de fusió, que tenÃem una solvència contrastada, una liquiditat excepcional, i tot aquest castell de cartes sÂ’ha anat ensorrant. I ara que ens volen vendre? Una inexistent il·lusió?
Uns directius que en aquesta nova situació deuen tenir por a perdre pes a la nova estructura de BMN. I això es fa més real en tant que Caixa Penedès, una de les Caixes més importants a Catalunya, es convertirà en una delegació Territorial del banc.
Això ens porta a fer algunes reflexions:
-
Amb quins arguments ens han de demanar sacrificis personals per l’empresa, si són els primers a no tenir-nos en compte per a res?
-
Quina credibilitat tenen si a les primeres de canvi són els primers a abandonar el vaixell?
-
Si tan important és la contenció de despeses, com és que continuen tenint quatre Territorials i 28 zones? Per a què serveixen tantes duplicitats de cà rrecs?
-
Paga la pena deixar de conciliar la vida familiar i laboral per a un futur que els mateixos Directius sembla que no veuen clar?
-
Hem de continuar aguantant actituds retrògrades d’alguns comandaments intermedis (que potser també abandonaran el vaixell) més pròpies d’altres èpoques?
Mentrestant nosaltres sà que hem de continuar fent la feina, i quan diem nosaltres ens referim a tots els companys i companyes dÂ’oficines, dels departaments de Serveis Centrals i molts més que cada dia treballem amb una pressió ja malaltissa. I tots aquests sobreesforços no obtenen cap recompensa, només desencÃs rere desencÃs.
Hem assistit als primers abandonaments.
Qui serà el pròxim?
