El SEC-L, ara UGT, quan era SEC (CIC) i s’acostaven les darreres eleccions sindicals (2002) ja ho van fer, i a falta d’altres arguments més consistents ara hi tornen.
Es a dir, ara toca distreure lÂ’atenció de tothom amb manipulacions, distorsions i intoxicacions per ocultar els seus dèficits. Dèficits que es traduïren en el no res com a patrimoni Sindical. És a dir, no tenien res a oferir com a balanç de la seva actuació sindical. Nosaltres sÃ, i per això và rem guanyar aquelles eleccions a Catalunya.
Ara, ja ficats en plena campanya (avançada per ells uns quants mesos, en els quals no han parat de disparar contra nosaltres), es dediquen a distreure’ns amb afirmacions rotundes sobre qüestions sensibles que poden crear alarma entre els companys i companyes.
No és la nostra intenció entrar al drap de continu per desmuntar totes les proclames apocalÃptiques que llencen des de les seves posicions, però sà que volem deixar clares algunes coses perquè tothom, si més no, es tranquil·litzi una mica.
En els propers dies us enviarem un opuscle editat per CC.OO. i que forma part dÂ’una segona tramesa que estem preparant, que porta per tÃtol ANEM ENDAVANT. Per la seva importà ncia, us volem transcriure, Ãntegrament, un dels seus capÃtols:
La jornada, clau de la conciliació
A COMFIA-CCOO tenim història, tenim memòria i volem futur. Gran part dels nostres anhels s’han vinculat a la conciliació de la vida laboral amb la vida privada. I, en aquest aspecte, la jornada té una importà ncia fonamental.
Farà 15 anys que và rem aconseguir el dissabte festa per a tots. El 40% dels que treballen ara a les caixes tenien llavors menys de 15 anys. El dissabte festa és, per tant, part d’un patrimoni transmès. Com ho és ja la consolidació de les cinc setmanes de vacances o la reducció de tardes laborables de dijous, mesures ambdues acordades en l’últim conveni.
Volem seguir augmentant aquest llegat.
La tecnologia permet que una gran part de les operacions es realitzi a distà ncia i en règim d’autogestió del client. Això ha permès alliberar hores de treball i talent de les persones i s’ha traduït en un important augment de la productivitat.
Volem participar en el seu repartiment
És raonable que les jornades s’adaptin a les necessitats personals de les plantilles, desitjable socialment i compatible amb l’actual organització del treball. És possible i desitjable, per tant, no treballar els dijous a la tarda, aixà com adaptar la jornada a les nostres necessitats privades. La flexibilitat ha de ser un dret subjectiu de les persones, voluntari per tant, i regulat mitjançant negociació col·lectiva perquè no esdevingui una eina empresarial de perllongar la jornada.
Ara bé, de debò algú pot pensar que CC.OO. vol augmentar la jornada laboral? No estem contribuint conveni rera conveni a escurçar-la? Per tant, a què aquesta interpretació malintencionada, si no és per desviar l’atenció?
Penseu, a més, que quan les patronals parlen de flexibilitat volen dir fer amb tu el que vulguin les hores que vulguin, però quan un sindicat en general, però molt particularment un sindicat com CC.OO., parla de flexibilitat, el que vol dir, el que diu, és que tu has de ser l’únic que controli el teu temps, per no treballar més del compte. Ens sembla que la diferència és prou clara.
Per tant, que ningú pateixi que no treballarem més hores, ans al contrari, com ja heu llegit, CC.OO. vol fer desaparèixer les tardes de dijous. Si tireu la vista enrere, veureu que a través de diferents convenis hem anant escurçant les tardes del dijous. O no? Com se li passa algú pel cap que no continuarem fent-ho fins que desapareguin?
Acceptem que ja hem entrat en plena precampanya electoral per a les pròximes eleccions sindicals, i això provoca nervis, fa que alguns s’extralimitin en les seves afirmacions (ho estem veient en plena campanya electoral de les nostres eleccions autonòmiques), però a la llarga, i a la curta també, aquests tipus d’estratègies no solen donar els fruits que es busquen, és a dir, que la gent els voti majorità riament, sinó més aviat al contrari, la gent s’afarta de veure com es llencen els plats pel cap, es desacrediten, i fins i tot s’insulten, i la gent opta per abstenir-se o votar pel menys dolent.
Nosaltres, per això, apostarem per una campanya neta, basada en propostes concretes. Ens avalaran els nostres fets, i no entrarem en la lluita cos a cos, tot i que de vegades, com aquesta, haurem de sortir a desmentir algunes inexactituds.
No creieu que aixà tots hi guanyem?
Mataró, 20 d'octubre del 2006
Es a dir, ara toca distreure lÂ’atenció de tothom amb manipulacions, distorsions i intoxicacions per ocultar els seus dèficits. Dèficits que es traduïren en el no res com a patrimoni Sindical. És a dir, no tenien res a oferir com a balanç de la seva actuació sindical. Nosaltres sÃ, i per això và rem guanyar aquelles eleccions a Catalunya.
Ara, ja ficats en plena campanya (avançada per ells uns quants mesos, en els quals no han parat de disparar contra nosaltres), es dediquen a distreure’ns amb afirmacions rotundes sobre qüestions sensibles que poden crear alarma entre els companys i companyes.
No és la nostra intenció entrar al drap de continu per desmuntar totes les proclames apocalÃptiques que llencen des de les seves posicions, però sà que volem deixar clares algunes coses perquè tothom, si més no, es tranquil·litzi una mica.
En els propers dies us enviarem un opuscle editat per CC.OO. i que forma part dÂ’una segona tramesa que estem preparant, que porta per tÃtol ANEM ENDAVANT. Per la seva importà ncia, us volem transcriure, Ãntegrament, un dels seus capÃtols:
La jornada, clau de la conciliació
A COMFIA-CCOO tenim història, tenim memòria i volem futur. Gran part dels nostres anhels s’han vinculat a la conciliació de la vida laboral amb la vida privada. I, en aquest aspecte, la jornada té una importà ncia fonamental.
Farà 15 anys que và rem aconseguir el dissabte festa per a tots. El 40% dels que treballen ara a les caixes tenien llavors menys de 15 anys. El dissabte festa és, per tant, part d’un patrimoni transmès. Com ho és ja la consolidació de les cinc setmanes de vacances o la reducció de tardes laborables de dijous, mesures ambdues acordades en l’últim conveni.
Volem seguir augmentant aquest llegat.
La tecnologia permet que una gran part de les operacions es realitzi a distà ncia i en règim d’autogestió del client. Això ha permès alliberar hores de treball i talent de les persones i s’ha traduït en un important augment de la productivitat.
Volem participar en el seu repartiment
És raonable que les jornades s’adaptin a les necessitats personals de les plantilles, desitjable socialment i compatible amb l’actual organització del treball. És possible i desitjable, per tant, no treballar els dijous a la tarda, aixà com adaptar la jornada a les nostres necessitats privades. La flexibilitat ha de ser un dret subjectiu de les persones, voluntari per tant, i regulat mitjançant negociació col·lectiva perquè no esdevingui una eina empresarial de perllongar la jornada.
Ara bé, de debò algú pot pensar que CC.OO. vol augmentar la jornada laboral? No estem contribuint conveni rera conveni a escurçar-la? Per tant, a què aquesta interpretació malintencionada, si no és per desviar l’atenció?
Penseu, a més, que quan les patronals parlen de flexibilitat volen dir fer amb tu el que vulguin les hores que vulguin, però quan un sindicat en general, però molt particularment un sindicat com CC.OO., parla de flexibilitat, el que vol dir, el que diu, és que tu has de ser l’únic que controli el teu temps, per no treballar més del compte. Ens sembla que la diferència és prou clara.
Per tant, que ningú pateixi que no treballarem més hores, ans al contrari, com ja heu llegit, CC.OO. vol fer desaparèixer les tardes de dijous. Si tireu la vista enrere, veureu que a través de diferents convenis hem anant escurçant les tardes del dijous. O no? Com se li passa algú pel cap que no continuarem fent-ho fins que desapareguin?
Acceptem que ja hem entrat en plena precampanya electoral per a les pròximes eleccions sindicals, i això provoca nervis, fa que alguns s’extralimitin en les seves afirmacions (ho estem veient en plena campanya electoral de les nostres eleccions autonòmiques), però a la llarga, i a la curta també, aquests tipus d’estratègies no solen donar els fruits que es busquen, és a dir, que la gent els voti majorità riament, sinó més aviat al contrari, la gent s’afarta de veure com es llencen els plats pel cap, es desacrediten, i fins i tot s’insulten, i la gent opta per abstenir-se o votar pel menys dolent.
Nosaltres, per això, apostarem per una campanya neta, basada en propostes concretes. Ens avalaran els nostres fets, i no entrarem en la lluita cos a cos, tot i que de vegades, com aquesta, haurem de sortir a desmentir algunes inexactituds.
No creieu que aixà tots hi guanyem?
Mataró, 20 d'octubre del 2006
