L’ ACARL va manifestar que vol dotar al Conveni Col•lectiu del Sector d'una regulació i contingut que permetin una “flexibilització” dels recursos humans que, redundi en una millor atenció i apropament al client. Pel que va plantejar com a postura inicial:
1. Antiguitat: Reorientació del cost de l'antiguitat.
2. Mobilitat geogrà fica: Establiment d'un sistema que permeti el desbloqueig d'aquesta figura.
3. Plus de residència: Solució positiva, i necessitat d'homogeneïtzar les condicions salarials en tot el territori d'aplicació del Conveni Col•lectiu.
4. Ajuda d'estudis: Racionalització i reordenació per a estudis que estiguin lligats a l'activitat professional dels treballadors i de les Caixes d'Estalvis.
5. PolÃtica Salarial: En relació a l'increment salarial la postura de lÂ’ ACARL queda lligada al resultat global de la negociació.
En relació a l’increment a compte que ja hem plantejat, en previsió d'una negociació que es pugui estendre en el temps, l’ ACARL va manifestar que era massa d’hora per plantejar-se'l, coincidint, en aquest cas, amb l’ UGT que va manifestar que no es donava encara la “complicitat” necessà ria entre les parts per abordar-ho.
La patronal, per tant, i com diem en el tÃtol del comunicat, “grans clà ssics d'ahir i avui”, comença malament. Ha triat qüestions que difÃcilment conduiran a acords i només “apunta” cap el terme FLEXIBILITAT. No s'han explicat més, però coneixem a què es solen referir, perquè ambdues parts donem a aquest terme significacions molt diferents.
No pot haver equÃvocs, l'acer és dur i flexible i la goma és tova i elà stica. No és el mateix flexibilitat que elasticitat, i la posició de lÂ’ ACARL és molt “elà stica”.
En la pròxima reunió, dia 19 d'abril, s’ haurien d'anar definint... millor.
PASSA'T PEL NOSTRE BLOG DE LA NEGOCIACIÓ I DEIXA'NS EL TEU COMENTARI
16 d'abril del 2007 – com. 18/07
