Senyor president, senyores i senyors consellers, els parla Mario Rifaterra, en nom dels 10 consellers de CCOO, SECP i la UGT, del grup de representació dels treballadors i treballadores de l’Entitat.
Voldria recordar en aquesta assemblea, el perquè tots nosaltres, els 100 consellers, estem reunits avui 20 de maig de 2010. Un fet que ens hauria de fer reflexionar si som aquà per figurar o tenim clar quina és la nostra responsabilitat dins aquesta assemblea.
Les caixes d’estalvis, que van néixer com entitats per a la protecció social, s’han convertit en el decurs del temps en institucions econòmiques i socials protagonistes del nostre Estat del Benestar.
La seva finalitat era, doncs, cobrir les moltes necessitats econòmiques i socials dels obrers, fomentant l’estalvi i aplicant els excedents que generés la seva administració en obres benèfiques i socials, amb l’objectiu d’evitar conflictes socials.
D’aquesta manera, senyores i senyors consellers, es crea l’Obra Social d’una caixa. I el seu objectiu era clar. Però arribem a l’època actual, amb canvis socials que col·loca al benestar social com a part indispensable de la nostra societat. I aixà les caixes comencen un camà de canvis junt amb aquesta societat, la seva finalitat.
Arribem al segle XXI, les caixes han experimentat un creixement espectacular, desmesurat, que ha deixat de banda tota responsabilitat social en nom del benefici pel benefici. I aquà la responsabilitat recau en els seus gestors.
La necessitat dÂ’incrementar les fonts de recursos propis, ha reobert la discussió sobre la conversió de les caixes en societats de capital. I les quotes participatives, tal com sÂ’entenen avui dia, són això, instruments que si bé augmenten els recursos propis de lÂ’entitat, poden acabar amb la veritable finalitat dÂ’una caixa com Caixa Penedès: la seva raó de ser i que sÂ’ha oblidat totalment els últims anys. I aquÃ, els sindicats, ens mostrem totalment en contra dÂ’aplicar instruments que no garanteixin la naturalesa jurÃdica de les caixes a llarg termini. Si vostès donen com a única alternativa lÂ’emissió dÂ’aquest tipus de quotes, quina mena de gestors ens han portat a aquesta situació? I llavors sà que demanarem a tots els consellers i conselleres un acte de reflexió per demanar responsabilitats als seus dirigents.
Assistim a una davallada dels beneficis, a un augment de la morositat, en definitiva, a una situació delicada de la nostra caixa que demana a crits una solució ja mateix. I aquesta solució passarà segurament per algun procés d’integració. Un procés que no ha de mostrar les misèries a les que vam assistir desconcertats en el procés fallit amb Caixa Laietana. Només fem que transmetre a aquesta Direcció el neguit de la plantilla quan li demanem que es prenguin les decisions que calguin i amb la celeritat que el moment demana, per situar a Caixa Penedès en el lloc que li correspon i que garanteixi el seu futur per sobre dels personalismes. Exigim que no tornin a mostrar la mala imatge i poca seriositat en un procés que ha de ser cabdal.
I mentrestant, en comptes de gestionar la incertesa i el neguit de tots nosaltres, els treballadors i treballadores, amb respecte i consideració, només han mostrat la cara més desagradable d’aquell que, en no saber liderar equips humans, opta per la pressió continuada, malmetent els nostres drets, amb la privació de la conciliació de la vida familiar i laboral, vulnerant reiteradament el marc laboral vigent i, en definitiva, menyspreant la nostra professionalitat.
L’eficiència no es demostra amb hores.
És per aquest model de gestió de personal, que afecta a una plantilla que s’ha vist reduïda en més de 200 persones el darrer any, sumant els trasllats dels companys i companyes de SSCC a oficines, que estan provocant tensions entre els treballadors i també, cal dir-ho, afectant el servei que volem donar als nostres clients, fins ara un tret diferenciador. Contrasta però, que aquesta reestructuració no afecti a l’equip directiu, que continua amb els seus salaris i privilegis que mantenen tot i la reducció important dels beneficis. Per això el nostre vot no serà favorable al conjunt de la gestió. Ara més que mai.
Respecte al pressupost de l’Obra Social (punt 5è), el considerem insuficient. I tot i que es manté un percentatge similar a l’any anterior, la reducció dels beneficis fa que la xifra total sigui cada vegada més testimonial i demanem un gir en els destins d’aquestes partides, per coherència amb la raó de ser d’una caixa d’estalvis. Per això el nostre vot serà negatiu.
Pel que a fa a la presentació i aprovació de nou text d’Estatuts Socials i nou Reglament del procediment regulador dels sistema de designacions dels Òrgans de Govern (punt 6è), observem amb preocupació que la formulació de l’article 38 vulnera tot allò establert al Decret Legislatiu 1/2008 de la Generalitat de Catalunya, sostraient-li a l’Assemblea General de la Caixa el carà cter d’òrgan suprem i que constitueix un menyspreu als Consellers Generals. Per això el nostre vot serà negatiu.
A l’autorització al Consell d’Administració perquè pugui acordar l’emissió d’instruments financers d’acord a la legislació vigent (punt 7è), com en anys anteriors en aquest mateix apartat, no ens hi oposarem a que el Consell d’Administració sigui autoritzat per a l’emissió de tots aquells instruments financers que facilitin la capitalització de Caixa Penedès amb l’excepció expressa de les Quotes Participatives. Només en aquest cas votarem a favor.
Per acabar, voldrÃem dirigir-nos a la resta de consellers generals dÂ’aquesta assemblea per demanar-los una reflexió abans dÂ’emetre el seu vot, i per coherència en la responsabilitat que a tots nosaltres sà que ens pertoca exercir:
Els representants de les Corporacions Locals, i entitats d’interès social i econòmic tenen com a objectiu vetllar que Caixa Penedès sigui el motor de desenvolupament econòmic i social pel seu territori. Que tingui beneficis per finançar obres socials, i que s’asseguri la seva viabilitat per continuar consolidant-se en el mercat obert i competitiu en que estem. Que promogui la cohesió social. En cas contrari, seran vostès els que hauran de fer-se cà rrec d’aquesta despesa social.
Els representants dels impositors tenen com a objectiu vetllar que els productes de passiu siguin segurs i ben retribuïts. Que l’actiu sigui accessible i al millor preu possible, en igualtat d’oportunitats, que els serveis siguin de qualitat, sostenibles i sobretot gaudir de la seva obra social.
A nosaltres, Consellers Generals representants dels treballadors i treballadores, ens toca vetllar per la viabilitat de l’entitat per assegurar els llocs de treball i les seves retribucions, assegurar-nos que la seva capitalització sigui suficient per consolidar-se al mercat actual, i que es faci amb respecte i responsabilitat social. Gaudir de la seva obra social.
Nosaltres ja fa temps que exercim la nostra responsabilitat. A vostès només els hi demanem que reflexionin i pensin quina és la seva.
Senyor President, senyores i senyors Consellers, grà cies.
CCOO t'interessa
afilia't a COMFIA-CCOO,
estar al dia@dia.net t'interessa
Si vols rebre les noticies del sector gratuïtament, suscriu-te.
