L’ètica, la responsabilitat social, la dignitat, la solidaritat, la cultura de l’estalvi són valors que es tornen a considerar cabdals, i absolutament necessaris per sortit del cul-de-sac.
El mateix nou i flamant President electe dels EEUU, Barack Obama, lÃder carismà tic que ha retornat la il•lusió a un poble delmat per la crisi –i no només econòmica- va incloure al seu discurs de presa de possessió –seguit per molts milions de persones arreu del món- una crida al retorn dÂ’aquesta valors:
Aquesta nota de realisme ètic és molt suggeridor també per a Caixa Penedès. Recuperar, abans de res, com assenyalà Obama, el < ... sentit de l’ètica, i cultivar sistemà ticament lÂ’educació en els valors humans i la seva prà ctica marcaran el futur del nostre paÃs, en el qual hi ha una profunda "set d’ètica">. PodrÃem canviar “paÃs” per “empresa” tranquil•lament.
Per què parlem d’ètica a Caixa Penedès? Perquè, davant dÂ’aquesta situació tan crÃtica, als mà xims gestors de lÂ’entitat ni seÂ’ls ha passat pel cap retallar els seus suculents incentius. No parlem dÂ’una fotesa, sinó dels tres milions i mig dÂ’euros –anyals- que sÂ’han embutxacat aquests últims anys, mentre els beneficis de la Caixa han rondat els 100 milions dÂ’euros. Enguany hem assolit també una xifra magnÃfica, tot i que les dotacions han amagat uns beneficis novament espectaculars.
Deia l’altre dia a la Contra de La Vanguardia Jeffrey Pfeffer, investigador en talent i motivació a l’empresa, professor de Stanford i de IESE: <A Espanya no ens queda cap altra solució que retallar-nos els salaris, començant pels empresaris, accionistes i directius>, i als empresaris els recomanava que
I justament és això el que reclamem als nostres mà xims mandataris, a tots aquests que conformen aquest grup privilegiat anomenat “la Direcció”: que donin un pas endavant a favor de la seva credibilitat. Altrament no tenen autoritat moral per a demanar els esforços que estan demanant, i menys si són contraris a l’esperit i la lletra del Conveni.
I si, a més, proliferen les amenaces, tot plegat es converteix en una estafa, un escarni als més elementals drets humans, i al mÃnim sentit de l'ètica. No podem ni ho hem de tolerar.
Però encara hi ha més. Hi ha hagut una enorme quantitat de destitucions, més que mai. Però, curiosament, cap dÂ’aquestes destitucions no afecta als Caps d’Àrea, ni als Caps de Zona, ni als sotsdirectors, ni als directors adjunts, ni, naturalment, al director General. Què vol dir això? Que potser ells ho fan tot bé? No nÂ’hi ha cap que falli? ¿O potser són un equip compacte, sòlid, entrenat per controlar a la resta del ramat? Una espècie dÂ’escamot de gossos dÂ’atura? AixÃ, la resta, som considerats ovelles? Està dividida en dos bà ndols la plantilla? Està cada cop més allunyat un bà ndol de lÂ’altre? Són ells contra nosaltres?
Tot plegat ha arribat a un punt que és recomanable que ens aturem a pensar, cal que reflexionem si paga la pena aguantar-ho tot. No es tracta d’escatimar esforços, no suggerim que la intensitat a la nostra feina no sigui necessà ria, ni que qui s’ha d’arremangar són únicament els que més –molt més- cobren. El que diem és que no hem de tolerar que se’ns trepitgi la dignitat, no hem de permetre que la crisi –que no hem provocat els treballadors- sigui l’excusa del retorn a relacions laborals pròpies de la Revolució Industrial, quan es treballava dia i nit, sense vacances i des de la infà ncia. El que recomanem és que diguem prou quan ens sentim vilipendiats, menyspreats, rebaixats.
En el proper comunicat us demanarem que ens respongueu a unes preguntes, farem una enquesta, un estudi que ens serà de molta utilitat, quan anem a negociar a RRHH, a Direcció, a RRLL. Allà acostumen a dir-nos que exagerem, quan expliquem que la plantilla està desmotivada, cremada, farta. Segons ells estem en una empresa modèlica, i tots els homes i dones que componem la plantilla som com una gran famÃlia.
Per això hem pensat en una enquesta, que ens donarà informació a tots: als vostres representants i a la Direcció. L’enquesta serà totalment anònima, preservarem la discreció total, només caldrà que ens poseu la vostra zona/à rea.
10 de febrer de 2009 – com. 6/05
Afilia't a COMFIA-CCOO,
compromesos amb tu
"Estar al dia@dia.net t'interessa"
Si vols rebre les noticies del sector gratuïtament, suscriu-te.
