La demora, provocada per la impugnació de CIC, sembla que ha ajudat a animar a algunes entitats -amb problemes?- a projectar ombres de dubte sobre quins són els termes salarials acordats. No obstant, la cosa està clara, són els mateixos que aquests últims anys – l’IPC previst pel govern: el 2% per a 2009.
També ha contribuït a generar dubtes un cert clima d’incertesa general que pretenen instal•lar les diverses veus empresarials vinculades a la CEOE i a les quals CCOO i UGT –que som els sindicats presents en la Taula de Dià leg Social i l'Acord Nacional de Convenis- ja hem contestant dient que no acceptarem un replantejament de les pujades salarials pactades en els convenis.
Seria difÃcilment entenedor per les plantilles de les caixes, a les quals sÂ’exigeix un major esforç davant la situació que estem vivint, que s'intentés regatejar ara amb el seu salari mentre que els bonus dels directius “volen” per sobre de les terrenals discussions sobre quin és l'IPC previst.
Les regles de joc de les quals ens hem dotat han valgut per a aquests anys que l'IPC final ha superat à mpliament l'increment percebut inicialment, diferència que hem recuperat posteriorment grà cies a la clà usula de revisió salarial, i també valen ara –perquè són les mateixes, no les hem canviat- quan la previsió de creixement dels preus pot assemblar-se a la realitat.
Qui trenqui les regles haurà d'assumir la seva responsabilitat en la pèrdua de la confiança que això suposaria i en la conflictivitat que es derivés del seu incompliment. No estan les caixes –unes més que unes altres- perquè les assenyalem amb el dit i correspon als seus gestors, perquè és la seva responsabilitat, prendre les mesures adequades per a redreçar el rumb amb transparència i professionalitat; sense trampes.
Hi ha mecanismes suficients per a atendre aquelles situacions particulars que requereixin un tractament especÃfic. Però posar sota sospita a tot el sector pot acabar sent un mal negoci, començant per la fallida (irreparable?) del fet diferencial que ha estat durant aquests anys el principal actiu que ha permès a les caixes arribar a una quota propera al 50% del sistema financer d'aquest paÃs: les seves plantilles.
CCOO complim els nostres compromisos i esperem que els nostres interlocutors actuïn amb la mateixa seriositat.
