Preferentment necessitem reforç per a les preferents
Aquest 2011 s’acomiada amb una campanya de prioritat mà xima. La CNM en forma de Pare Noel pervers ens ha regalat un caramel enverinat: abans del 3 de gener, és a dir, com a molt tard el 30 de desembre, als clients que tinguin participacions preferents, el Banc de Sabadell, com els altres bancs, ha de donar-los una sortida per a una prà ctica que no era del gust de la CNMV.
Els empleats, però més concretament els gestors i, especialment, els directors dÂ’oficina han de gestionar TOTS els partÃcips de preferents i oferir-los una sortida de lÂ’actiu financer de renda fixa que, amb la millor de les intencions seÂ’ls va vendre en el seu dia i ara cal explicar que, a diferència dÂ’altres entitats, el banc les recompra pagant, amb accions del propi banc, el 90% del què en el seu dia van abonar, i que si les mantenen durant un any, els pagaran un altre 12%.
Els clients de les participacions preferents no són el “maleït subhaster” que busca mig punt més i que se’n va amb el millor postor. Estem parlant del client de confiança, a qui els empleats i empleades vam buscar i li vam vendre la nostra casa. “Porta els teus diners que aquà estarà bé, t’oferim un bon producte, et donem una bona rendibilitat; a canvi, formes part del capital del banc, aquesta és la meva llar (molts vivim en ella més temps que en la nostra pròpia), és el lloc més segur on pots ficar els teus diners; i a més a més, si algun dia necessites recuperar-los, no hi ha cap problema, dintre del banc hi ha un mercat, l’hi vendrem a un altre client i tu recuperaràs els teus diners. Però un bon dia arriba la CNMV i ens diu que aixà no, que ha de ser al mercat de deute i al “preu raonable”. A aquest client li devem una bona explicació, hem de seguir guanyant la seva confiança i en algun cas (en molts) li haurem de demanar unes molt sinceres disculpes, i tot això no ho podem despatxar en mitja hora.
En resum, la tasca és molt delicada i complexa, motiu pel qual requereix molt de temps per a cada client que es gestioni. Però el problema és que hi ha molts clients per gestionar i molts pocs dies per fer-ho. Naturalment, el nombre de clients difereix d’una oficina a una altra, però en general és molt alt i, en alguns casos, increïblement enorme per afrontar en tan poc temps.
Tot i que s’hagi dit que la resta no importa, que tot es deixi per a després del dia 3 de gener, la realitat és que les oficines han de seguir funcionant, i hi ha feines que no es poden deixar de fer. I, sobretot, en oficines petites amb molts clients amb preferents la situació pot esdevenir senzillament insuportable.
Des d’aquà fem una crida a les Direccions Territorials perquè es responsabilitzin de la situació i disposin les mesures necessà ries per gestionar correctament el tancament de fi d’any sense causar més perjudici tant a la plantilla com a la clientela.
COMFIA-CCOO seguirem fent un seguiment d’aquesta situació per tractar de minorar la sobrecà rrega de feina que, sens dubte, s’està generant.
Desembre de 2011
