(PDF:Cat)Oligarquia o societat anònima? |
||
|
Un dels fets constatats durant la crisi que vivim és que, a
més de totes les responsabilitats que es puguin exigir als governs
i els organismes reguladors perquè no s'han posat lÃmits
al lliure mercat, queda clar que la crisi que afecta moltes entitats financeres
també té a veure amb els gestors de les entitats, els quals
no sempre han fet la feina ben feta. De vegades, la gestió ha estat
nefasta i ha provocat situacions de fallida, com ara les viscudes a Lehman
Brothers o en algunes caixes espanyoles com són CCM i CajaSur. La ciutadania s'enfada, amb raó, perquè aquests gestors
(que al cap i a la fi són assalariats), a més de percebre
retribucions amb què podrien viure possiblement moltes famÃlies
i que s'assemblen, en alguns casos, a les del mercat futbolÃstic
(només que aquells no entretenen ningú), sempre surten indemnes
de qualsevol responsabilitat pels errors comesos i els danys causats a
la societat i a moltes famÃlies. Les cúpules directives d'empreses de dimensions importants, com
ara la nostra, viuen en marcs laborals diferents al del 97% restant de
treballadors. No estan sotmeses a les mateixes polÃtiques disciplinà ries
que els altres, les seves prejubilacions i plans de pensions tampoc no
són iguals i les seves retribucions encara menys. El motiu és
senzill: ells apliquen la polÃtica disciplinà ria i decideixen
com, quant i a qui retribuir. Per descomptat que hi ha models retributius
en el mercat i la majoria d'empreses els apliquen, però "la
casta" no està sotmesa a aquests models. Per exemple, en l'última Junta d'Accionistes a Banc Sabadell
es va aprovar una proposta per destinar 28.000.000 d'opcions sobre accions
a distribuir entre 322 membres de l'alta direcció. La justificació
d'aquesta mesura és incentivar i fidelitzar aquest col·lectiu
i com a condició per a la seva liquidació, a més
del preu de l'acció, s'estableix que és condició
necessà ria que "es superi el percentatge mÃnim de compliment
d'objectiu personal: la VEP". No tenim cap dubte que la VEP d'aquestes
persones no es basa en la gestió personal d'una cartera de clients,
sinó que la seva VEP és aconseguir que tots els altres treballin
moltÃssim amb el cost més petit possible. Tampoc tenim cap
dubte que aconseguiran assolir el mÃnim de la seva VEP. Estem convençuts que és just i equilibrat incentivar i fidelitzar tota la plantilla, per això vam presentar al conseller delegat una proposta discretÃssima en el sentit que es lliuressin 200 accions a cada treballador. La resposta ens ha arribat des de la Direcció de Recursos Humans. Ha estat una resposta òbvia, però sense gens de consistència. D'una banda, ens informa que les opcions sobre accions formen part "del sistema retributiu que el banc té establert" i aquest és el mateix argument per dir-nos que no accepten lliurar-nos les 200 accions per treballador, com si "el banc" fos un ens abstracte i la "polÃtica retributiva", un dogma d'inspiració divina. |
Ja ho hem dit abans: com, quant i a qui es paga ho decideixen els mà xims
gestors de l'entitat i, pel que sembla, han decidit que s'incentivaran
ells mateixos, que per això són els que manen. En aquesta
mateixa lÃnia, també van decidir abonar el dividend amb
accions d'autocartera, mesura que ha provocat que aquest mes de maig no
hà gim percebut els quarts de paga de beneficis que vam cobrar l'any
passat. D'una altra banda, també ens indiquen en la carta que l'axioma
"sistema retributiu" no té en compte compensacions lineals.
Doncs bé, per a això sà tenim una contraproposta: no tenim problemes per acceptar que es lliurin accions en funció
d'uns altres parà metres, sempre que 200 sigui el mÃnim per
persona. Pensem, fins i tot, que seria raonable un sistema equiparable
al que s'han autoassignat, és a dir, que distribueixin opcions
sobre accions. Estem segurs que la Junta d'Accionistes també ho
hauria aprovat. El conseller delegat i el director de Recursos Humans haurien d'accedir
a aquesta proposta. Resulta força desagradable enfrontar situacions
que sembla que destil·len criteris oligà rquics. Nosaltres insistim en la nostra petició perquè és
justa i perquè Banc Sabadell pot: ha comunicat la seva voluntat
de licitar per CajaSur, la qual cosa significa que disposem de suficient
cash per comprar, aixà que segur que poden aprovar la nostra proposta
que només seria d'1.800.000 accions. Ho aprofitem també per recordar a tots els que treballen en aquesta
entitat que ho hem de fer amb rigor, eficiència i honestedat, però
sense oblidar mai quina compensació percebem pel nostre esforç
lliurat en aquest projecte empresarial i que percebran altres, precisament,
per pressionar a la resta. Tornem a dir el mateix que en el comunicat sobre l'ocupació:
els gestors no són els amos de l'empresa i han de gestionar AMB
ELS TREBALLADORS, NO EN CONTRA DELS TREBALLADORS. Juny de 2010 |
|
