Amb la crisi (i des de llavors) moltes famílies catalanes han hagut de viure situacions tan al límit que han descregut fins i tot de la mà allargada que els vol ajudar. Els sindicats no han estat una excepció i la seva imatge s'ha vist perjudicada. Potser no s'han sabut explicar prou bé, potser no han tingut tots els recursos que els hauria calgut. Amb tot, després d'un procés per repensar el seu paper, CCOO renovava aquesta setmana la direcció, com mesos enrere ja ho va fer la UGT. Un relleu generacional que porta les ganes de treballar de la saba nova. Necessitem sindicats, no en tinguin cap dubte. Sense ells tot ens aniria pitjor. Així que deixin treballar i confiïn, i de passada, ajudin a estirar la corda també des del seu cantó.
