MOBILITZACIONS reunions ON

11 maig 2010 comunicat 22/10

CCOO estem pel diàleg, per la negociació, pel pacte. Ho hem dit sempre i ho mantenim.

Este artículo se publicó originalmente en

Però no esquivem el cos a cos, lacció pura i dura, quan ho considerem imprescindible.

I aquesta vegada ha estat així. Les pressions que CCOO hem anat denunciant darrerament, requerien una resposta contundent. I lhan tinguda. Som el sindicat majoritari i no ens podem plegar de braços davant aquests tipus dactuacions. Els treballadors i treballadores de Caixa Penedès ens pregunteu sovint que què fem. Perquè espereu de nosaltres una mica més que paraules. No còctels Molotov no pensem fer-ho- però sí una concentració a la porta dalguna oficina, per exemple. Amb tota la parafernàlia: pancartes, xiulets, i els crits reivindicatius habituals en aquesta casos. La vam fer ahir, davant de loficina 031-Viladecans, on els hi feien fer les reunions del projecte ON a la tarda, i on, a més a més, hi ha el despatx de la Territorial. Aquest dilluns, nosaltres ho vam impedir.

No ens agrada fer això, contra el que pensen alguns. Preferim, sempre, el diàleg i la bona entesa. I no ens agradaria repetir-ho. Perquè hi ha daltres candidats a rebre la nostra atenció. Daltres Sots-directors Territorials, algun cap de Zona, algun cap dÀrea, i també caps doficina. No podem oblidar que alguns formen part de lengranatge. No ens agradaria que ens obliguessin a repetir lacció dahir davant de les seves oficines. Ni el comunicat que va sortir dedicat només a un Territorial.

Però si cal repetir-ho, que no ho dubtin, ho farem.

Tots estem preocupats per la situació econòmica del país. I ens preocupa el futur de la Caixa, la nostra. I també sabem las xifra daturats. No cal que cap daquests senyors ens la repeteixin. Cada vegada que ho fan cauen en la indignitat.

Caixa Penedès està bé, prou bé, perquè hàgim de témer mesures traumàtiques. Aquest és el missatge de la Direcció, constant, reiteratiu. A les reunions de directius, al Consell dAdministració. I no tenim motius per a pensar el contrari. La xifra de beneficis del primer trimestre, essent baixa, creiem que ens dóna una escletxa per a lesperança. Si anem tan bé... no hi ha motius per aquesta pressió desmesurada.

Així, doncs, som-hi tots. Plegats. Sense maltractes ni amenaces. I sense fer-nos prolongar el nostre horari. Tots ens nhem de sortir. Entre tots ens en sortirem.