14N Vaga general
dimecres, 07 de novembre de 2012
Companys, en uns mesos hem presenciat impotents la pujada de lIRPF, la pujada de lIVA, la reforma laboral, retallades salvatges a sanitat i educació, la desviació dels nostres impostos per a salvar bancs, el repagament sanitari, lampliació de ledat de jubilació, desnonaments, corrupció, creixement de latur, pobresa. Algú necessita quelcom més per a secundar una vaga?
Tots tenim persones al nostre entorn proper que no troben feina i que ho estan passant molt malament, amics i familiars que no podran fer vaga. Nosaltres mateixos vivim sota lombra de poder patir-ho aviat. Companys, això va de debò. Ens agradi o no, soni lleig o no, per molts títols acadèmics que tinguem, som obrers, pertanyem al proletariat. No ens enganyem.
Si teníem alguna excusa, lhem perdut. Recordem les més rellevants:
- La convoquen els sindicats, paràsits que viuen a costa de subvencions i ara estan preocupats veient que sacaba la sopa boba: Aquesta és la més ximple malgrat ser molt socorreguda. No importa qui la convoqui. Com si la convoca Dora la exploradora. A més, molts organitzacions socials la recolzen.
- Necessito els diners: Ens estan trepitjant, així que és preferible perdre un dia de sou a perdre la dignitat. No ens morirem si ens estrenyem durant un mes el cinturó. Més ens lhaurem destrènyer si perdem la feina, així que al menys ens servirà per a practicar.
- Les vagues no serveixen per a res: No fer-les sí que segur que no serveix per a res. Si tenim dret a vacances, a jornades de 8 hores o a jubilar-nos no és precisament per la iniciativa i bondat dels empresauris. Com a mínim ens permetrà mirar als ulls als nostres fills quan ens preguntin per la merda de mon que els hi ha quedat.
- El meu cap em mirarà malament i al setembre son les pujades: Aquesta es diu poc, però transita per algunes consciències. Un sescuda en la carrera professional, però sovint això amaga un problema dautoritat. Quines pujades? Quines promocions? Quina carrera? Quin setembre? Vencem la por ancestral al superior, deixem de pensar en nosaltres i siguem solidaris.
- Després hauré de fer el doble de feina: Si un dia no es treballa, cal endarrerir dates compromeses. Si el teu cap no ho fa, és el seu problema, no el teu.
- Me la pela: Admesa obertament per molt pocs, acostuma a ser amagada darrera dalguna de les anteriors. Correspon a un perfil egoista, insolidari i/o apàtic però que quan li toquen la seva butxaca igual es converteix en un marxista-leninista. Poc podem dir davant això. Total, tampoc ens escoltaria.
El proper 14 no pot haver ni una ànima treballant, ni una. Si cal denunciar pressions a algun company per a no fer vaga, denunciarem. Si no avises de les teves intencions no deixes de ser un professional responsable i compromès amb el teu client. Això no funciona així. ¿Que no pot ser que un àmbit es quedi sense gent? I tant que pot ser. És una vaga, carai, daixò es tracta.
Sentim la contundència, però la situació és greu i molts viuen a la parra. Per al·lusions uns quants semprenyaran i ens posaran a caldo. Que reflexionin. Si els nostres pares i avis, les generacions anteriors en general, no haguessin participat a manifestacions i vagues, treballariem 40 hores a la setmana?, tindriem subsidi datur?, ens podriem jubilar? Ells van lluitar per nosaltres. No els decebem i recollim el testimoni que algun dia entregarem als nostres fills.
Salutacions i ànims a tots,
La secció sindical de COMFIA a ITC.
Artículos más leídos hoy
