CCOO Federación Servicios

Logo 1

No sortirem de pobres (I)


La Caixa pensa millorar, tot i que no gaire, alguns salaris.

La Secció Sindical de CCOO també s’ha entrevistat aquest dies amb la Direcció, i hem volgut esperar a treure aquest comunicat una vegada hem aconseguit una informació més complerta sobre el que significaran aquests plusos compensatoris que la Caixa pretén aplicar.

Com ja us deveu imaginar, la cosa no serà per llençar coets. Molt ens temem que no vagi gaire més enllà de la passada del tradicional tren de cada any.

L’únic motiu pel qual, creiem, la Caixa vol moure peça es desviar l’atenció sobre el què ha passat en el tema dels objectius. També creiem que és un intent d’apaivagar (que no extingir) el foc pel que fa a la fugida cap a altres entitats de bons professionals de l’Entitat que ni cobren el que es mereixen ni són tractats com cal.

Pel que fa a la primera causa (els diners) la Direcció és conscient de que paga poc (així ens ho han reconegut) i per això no li queda més remei que fer quelcom. Però ho farà des de la garreperia que la caracteritza i només per a uns quants, sense seguir criteris objectius, accessibles per a tothom i generosos amb l’esforç i el rendiment (alt) que rep com a contrapartida.

Així doncs, en principi, la nostra Direcció té previst compensar (i potser no a curt termini) a uns quants empleats i empleades (els delegats i delegades de la pedrera que menys cobrin). La resta del personal no compte.

Per cert, la Caixa no hauria d’oblidar (com fa sempre) que no només hi ha empleats a les oficines, també n’hi ha als Departaments Centrals, i també és mereixen un millor tracte. Ja va essent hora de que se’ls reconegui la seva feina. Globalment, ens referim, i no de manera tan selectiva i subjectiva com fins ara.

Gestió doncs, aquesta de la caixa, que porta un rumb equivocat. Una política errant dels recursos humans (hem pogut veure a una oficina de l’Entitat un cartell penjat als vidres exteriors de l’oficina demanant personal, essent la pròpia oficina l’encarregada de contractar !!!) Una gestió deficient que minva les nostres condicions de treball i que ens pot fer molt mal a mig termini. Un tracte que desincentiva al personal. Una Direcció, en definitiva, que si no rectifica el rumb ens portarà al naufragi.

No estem sols en el mercat, i la marxa de bons professionals (amb les seves carteres de clients) i el descontentament dels que es queden, per culpa d’una Direcció entossudida en donar el mínim possible, ens passarà factura. Al temps.

Mataró, 3 de febrer del 2006