PROU !

comunicat

De les poques coses bones que ens ha aportat aquesta crisi tan devastadora, és el clam que sestà aixecant en demanda del retorn cap a uns valors que semblaven oblidats.

Este artículo se publicó originalmente en

Lètica, la responsabilitat social, la dignitat, la solidaritat, la cultura de lestalvi són valors que es tornen a considerar cabdals, i absolutament necessaris per sortit del cul-de-sac.

El mateix nou i flamant President electe dels EEUU, Barack Obama, líder carismàtic que ha retornat la illusió a un poble delmat per la crisi i no només econòmica- va incloure al seu discurs de presa de possessió seguit per molts milions de persones arreu del món- una crida al retorn daquesta valors:

Aquesta nota de realisme ètic és molt suggeridor també per a Caixa Penedès. Recuperar, abans de res, com assenyalà Obama, el < ... sentit de lètica, i cultivar sistemàticament leducació en els valors humans i la seva pràctica marcaran el futur del nostre país, en el qual hi ha una profunda "set dètica">. Podríem canviar país per empresa tranquillament.

Per què parlem dètica a Caixa Penedès? Perquè, davant daquesta situació tan crítica, als màxims gestors de lentitat ni sels ha passat pel cap retallar els seus suculents incentius. No parlem duna fotesa, sinó dels tres milions i mig deuros anyals- que shan embutxacat aquests últims anys, mentre els beneficis de la Caixa han rondat els 100 milions deuros. Enguany hem assolit també una xifra magnífica, tot i que les dotacions han amagat uns beneficis novament espectaculars.

Deia laltre dia a la Contra de La Vanguardia Jeffrey Pfeffer, investigador en talent i motivació a lempresa, professor de Stanford i de IESE: <A Espanya no ens queda cap altra solució que retallar-nos els salaris, començant pels empresaris, accionistes i directius>, i als empresaris els recomanava que

I justament és això el que reclamem als nostres màxims mandataris, a tots aquests que conformen aquest grup privilegiat anomenat la Direcció: que donin un pas endavant a favor de la seva credibilitat. Altrament no tenen autoritat moral per a demanar els esforços que estan demanant, i menys si són contraris a lesperit i la lletra del Conveni.

I si, a més, proliferen les amenaces, tot plegat es converteix en una estafa, un escarni als més elementals drets humans, i al mínim sentit de l'ètica. No podem ni ho hem de tolerar.

Però encara hi ha més. Hi ha hagut una enorme quantitat de destitucions, més que mai. Però, curiosament, cap daquestes destitucions no afecta als Caps dÀrea, ni als Caps de Zona, ni als sotsdirectors, ni als directors adjunts, ni, naturalment, al director General. Què vol dir això? Que potser ells ho fan tot bé? No nhi ha cap que falli? ¿O potser són un equip compacte, sòlid, entrenat per controlar a la resta del ramat? Una espècie descamot de gossos datura? Així, la resta, som considerats ovelles? Està dividida en dos bàndols la plantilla? Està cada cop més allunyat un bàndol de laltre? Són ells contra nosaltres?

Tot plegat ha arribat a un punt que és recomanable que ens aturem a pensar, cal que reflexionem si paga la pena aguantar-ho tot. No es tracta descatimar esforços, no suggerim que la intensitat a la nostra feina no sigui necessària, ni que qui sha darremangar són únicament els que més molt més- cobren. El que diem és que no hem de tolerar que sens trepitgi la dignitat, no hem de permetre que la crisi que no hem provocat els treballadors- sigui lexcusa del retorn a relacions laborals pròpies de la Revolució Industrial, quan es treballava dia i nit, sense vacances i des de la infància. El que recomanem és que diguem prou quan ens sentim vilipendiats, menyspreats, rebaixats.

En el proper comunicat us demanarem que ens respongueu a unes preguntes, farem una enquesta, un estudi que ens serà de molta utilitat, quan anem a negociar a RRHH, a Direcció, a RRLL. Allà acostumen a dir-nos que exagerem, quan expliquem que la plantilla està desmotivada, cremada, farta. Segons ells estem en una empresa modèlica, i tots els homes i dones que componem la plantilla som com una gran família.

Per això hem pensat en una enquesta, que ens donarà informació a tots: als vostres representants i a la Direcció. Lenquesta serà totalment anònima, preservarem la discreció total, només caldrà que ens poseu la vostra zona/àrea.

10 de febrer de 2009 com. 6/05

Afilia't a COMFIA-CCOO,
compromesos amb tu

"Estar al dia@dia.net t'interessa"
Si vols rebre les noticies del sector gratuïtament, suscriu-te.

Artículos más leídos hoy