COMFIA-CCOO - Comunicat de la Sala social del Tribunal Suprem

L'EMPRESARI NO POT SOTMETRE A CONTROL PREVI ELS COMUNICATS SINDICALS


La Sala social del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs interposat per LIBERBANK SA contra sentència que va declarar que una actuació empresarial de bloqueig i censura dels comunicats sindicals en la intranet de l'empresa constitueix vulneració de la llibertat sindical i condemna a cessar en aquest comportament i a indemnitzar al sindicat en 6.000 euros. 


Llibertat d'expressió i difusió de comunicats a través de la intranet empresarial com a contingut essencial de la llibertat sindical. Sobre l'empresari pesa el deure mantenir al sindicat en el gaudi pacífic dels instruments aptes per a la seva acció sindical, sempre que tals mitjans existeixin, la seva utilització no perjudiqui la finalitat per la qual van ser creats per l'empresa i es respecti la proporcionalitat de sacrificis. En el present cas en un acord de conciliació de 27 de desembre de 2012, l'empresa "es compromet a publicar en la Intranet corporativa els comunicats emesos per les Seccions Sindicals existents al banc sense exercir el vet o control sobre la legalitat dels mateixos i/o la seva veracitat o a si excedeixen dels límits informatius". El Tribunal Suprem parteix que no consta que la difusió dels comunicats rebutjats perjudiqués el sistema informàtic i es tracta de documents que el sindicat desitja fer arribar als treballadors dins de les finalitats que constitucionalment li estan assignats i que han d'entendre's en sentit ampli, afavorint l'exercici de tals drets fonamentals.

És improcedent el control empresarial del contingut dels comunicats per acordar, o no, la seva publicació. La llibertat d'expressió i de transmissió d'informacions forma part del contingut de la llibertat sindical i l'empresa ve obligada a transmetre informació sindical a través dels canals existents, tret que això comporti un perjudici clar.

Indemnització de danys i perjudicis segons la Llei reguladora de la Jurisdicció Social. La conducta empresarial referida solament pot qualificar-se com de control previ i incompatible amb l'exercici de tals llibertats. El contrari portaria al que el Ministeri Fiscal identifica com "una censura prèvia incompatible amb el dret a la llibertat sindical". Constatada la lesió del dret fonamental, els danys morals resulten indissolublement units a la vulneració i quan resulti difícil la seva estimació detallada, hauran de flexibilitzar-se, en el necessari, les exigències normals per a la determinació de la indemnització. D'altra banda, l?import indemnitzatori que es fixi judicialment ha de ser suficient no solament per a la reparació íntegra, sinó, a més per contribuir a la finalitat de prevenir el dany (principis de suficiència i de prevenció). Tenint en compte les circumstàncies concurrents (vulneració de la llibertat sindical en un tema tan rellevant per a l'acció sindical com la llibertat d'expressió i apartament de l?expressament pactat) la reclamació d'una quantia indemnitzatòria per aplicació analògica de la Llei d'Infraccions i sancions en l'Ordre Social resulta ajustada a Dret.

La present comunicació, de finalitat exclusivament informativa, manca d'efectes processals o doctrinals.