El
no reconeixement -per part d'ambdues patronals- que els excessos sobre la
jornada s?han de calcular a partir dels horaris de treball efectiu que
actualment realitza cada persona i no de les 1.700 i 1.680 hores, impossibilita
avançar en la resta de punts.
Els horaris de treball efectiu són, en tots els casos, inferiors a les jornades
màximes establertes en els respectius convenis (1.700 en Banca i 1680 en
Estalvi). Els calendaris laborals
indiquen un temps de treball anual inferior a aquestes xifres.
L'AEB i la CECA "s'obliden" que aquestes
reduccions reals en el temps de treball obeeixen als equilibris aconseguits en
les negociacions dels convenis i acords d'empresa, per això no és de rebut que
pretenguin ara cobrar el peatge dues vegades.
CCOO vam proposar ja una solució: que
s'adeqüi la jornada màxima anual que recullen els convenis als horaris
reals, situant així el llistó a partir del com es comptabilitzen els excessos
en el seu just terme.
La seva absurda insistència en què qualsevol temps de treball extra requereix
d'una autorització prèvia és també una mostra de la seva poca voluntat negociadora.
I si, a tot això, afegim l'absència de compromisos concrets d'obligat
compliment per part de les entitats pel que fa a posar límits a les múltiples
convocatòries que realitzen (reunions, presentacions, informació, livemeeting,
cursos, etcètera) o al fet que neguin la possibilitat d'una desconnexió real a
partir d'una determinada hora, doncs resulta que estem gairebé com al principi
de la negociació.
El temps s'esgota la pròrroga acordada finalitza el proper 10 d'abril- i si
les patronals segueixen enrocades en els seus postulats aquesta negociació està
abocada al no acord i per tant al fet que el conflicte segueixi instal·lat de
manera permanent en el sector.
CCOO, amb tots els instruments que puguem, no anem a recular en la nostra
obstinació perquè la conciliació de la vida laboral amb la personal i familiar
deixi de ser una quimera en el sector financer.
La
propera reunió està prevista per al dia 5 d'abril.
