Resumim, en línies generals, les conclusions d'aquest informe:
?La responsabilitat civil que pot causar a tercers l'elaboració de la informació pública relativa als emissors d'instruments negociats recau sobre el propi emissor i el seu òrgan d'administració, mai sobre el personal laboral.
?Les normes de conducta aplicables als qui prestin serveis d'inversió estan dirigides a les entitats que presten aquest servei i no a la plantilla.
?Les persones físiques poden incórrer en responsabilitat per l'incompliment dels reglaments interns de conducta.
?La responsabilitat administrativa recau sobre les persones físiques, entitats i directius que intervinguin en activitats relacionades amb el mercat de valors en els supòsits d'incompliment de les normes sobre abús de mercats i informació privilegiada. No obstant això, no pot descartar-se l'eventual tipificació d'algun comportament imputable al personal laboral i, per tant, la seva responsabilitat.
?La normativa específica examinada no fixa criteris de responsabilitat civil del personal laboral pel que, en la seva absència, s'aplicarien les regles generals de responsabilitat durant l'acompliment de l?exercici professional, de caràcter laboral (disciplinària) i civil (deure de reparar danys i perjudicis), així com la que es derivi de la comissió de fets amb rellevància penal.
?Responsabilitat civil enfront de tercers: com a regla general, una actuació negligent o culposa en el desenvolupament de la tasca laboral, constitueix un supòsit de responsabilitat empresarial i, per tant, origina el deure de reparació a càrrec de l'empresa.
?El tercer perjudicat pot tenir igualment acció contra el propi treballador, si bé els criteris d'imputació de responsabilitat són més estrictes enfront la pròpia empresa.
?Pot exigir-se responsabilitat personal quan la persona hagi actuat fora de les directrius fixades per l'empresa, sent imputable a la seva particular actuació i iniciativa si el resultat és perjudicial. Així mateix es podrà imputar responsabilitat personal en els supòsits de fets que tinguin caràcter delictiu podent exigir-se, en tal cas, responsabilitat subsidiària a l'empresa.
?És deure de la plantilla és complir amb les obligacions concretes del seu lloc de treball de conformitat amb les regles de la bona fe i diligència. L'incompliment de les mateixes poden comportar responsabilitats davant l'empresa ?aplicació de la política disciplinària-, sent competent la jurisdicció social, i fins i tot, el deure de rescabalament a l'empresari per danys i perjudicis.
?La responsabilitat penal del personal del sector financer deriva de la participació en fets delictius. Excepcionalment, es podria atribuir responsabilitat penal si en la comercialització d?un producte financer concorren tres circumstàncies: existeix un producte financer que des d'una perspectiva objectiva pot considerar-se fraudulent, l'empleat o empleada coneix el caràcter fraudulent i que, sabent això i amb la convicció que va a generar perjudici patrimonial a la clientela, procedeix a comercialitzar-lo encobrint el seu caràcter fraudulent.
?No pot imputar-se responsabilitat penal a la plantilla que comercialitza productes seguint instruccions de l'entitat amb la qual manté vincle de dependència laboral i que el seu coneixement del producte és menor a la dels dissenyadors d?aquest.
Per tant, per a CCOO la responsabilitat és de les entitats i dels seus òrgans de govern. Les plantilles, com ja venim fent, hem de complir, tant amb la normativa legal i jurídica, com amb les normatives internes de les entitats, que són les responsables de complir amb els requisits d'idoneïtat/legalitat. Evidentment, les treballadores i els treballadores no hem de dur a terme actuacions il?lícites que puguin derivar a l'àmbit penal.
Tot i que la plantilla no siguem els responsables, això no ens eximeix de ser objecte de demandes personals, com ja ha ocorregut en algunes ocasions. Per això, seria convenient que les entitats ens garanteixin que ens donaran, tant la cobertura civil professional (que es facin càrrec de la reparació de possibles danys i perjudicis que pugui reclamar la clientela), com l'assessorament i la defensa jurídica davant possibles eventualitats d'aquest tipus.
A més, insistim a les empreses perquè habilitin mecanismes interns perquè qualsevol empleat ?i també el sindicat- pugui denunciar als qui ens indueixin a comportaments contraris a les normatives. També demanem que es permeti a l?organització sindical participar en els òrgans interns de les entitats per a l'aplicació i seguiment de la normativa Mifid II.
