Per a CCOO, l'acord, en cas que s'aconsegueixi, ha de formar part del cos del mateix conveni, i no ser independent (encara que es reconegui el rang de conveni que pogués arribar a tenir) i, per tant, ha de tenir el mateix període de vigència, és a dir, 31 de desembre de 2018, no fins al 2020 com pretenen les patronals.
Segons la tesi de les empreses, el sistema de registre hauria de ser manual o informàtic, a elecció de cada entitat en qüestió, la qual cosa a CCOO ens sembla, si no una aberració en aquests temps pretendre que sigui manual, sí molt incongruent amb la realitat d'avanç tecnològic que vivim en el sector financer.
A més, ambdues organitzacions patronals estan obcecades en el no reconeixement del còmput dels excessos sobre la jornada a partir de l'horari de treball que té cada persona (independentment que siguin horaris generals o singulars) i no des de la jornada màxima anual recollida en conveni.
Per a CCOO els calendaris laborals ens indiquen com és el temps de treball efectiu que hem de realitzar, i estan per sota del màxim fixat en conveni (que està clarament desfasat), ja que ha estat superat pels acords de millores d'horaris i temps de treball que s'han anat aconseguint tant en l'àmbit sectorial com en cadascuna de les empreses.
I per acabar d'evidenciar la seva falta d'interès a aconseguir un acord real i vàlid, que acabi amb la xacra de les prolongacions de jornada, el seu compromís amb la implantació d'acords de bones pràctiques és nul·la, pretenent deixar-ho com una mera declaració d'intencions que no vinculi ni obligui a cap banc i deixi les seves mans lliures per convocar reunions, presentacions, cursos... i qualsevol altra cosa que se'ls acudeixi, de dilluns a diumenge, en horari de matí, tarda i nit... Ni tan sols admeten la proposta que s'ha fet des de CCOO del dret a la desconnexió, ja que segons les seves pròpies paraules: "un correu informatiu fora d'horari de treball és pel mateix bé de qui ho rep, no es pot sancionar a l'empresa per això".
CCOO seguim intentant arribar a un acord que possibiliti que les plantilles, tant a estalvi com a banca, tinguin un instrument que els permeti realment complir amb els seus horaris pactats, i no acabar treballant, literalment, de sol a sol. Per això, hem estat d'acord a prorrogar la negociació una mica més, fins al 18 de maig, però deixant clar que, si abans d'aquesta data seguim veient que les patronals no tenen realment voluntat d'acord, ens reservem el dret a finalitzar la negociació sense esgotar aquest termini. La pròxima reunió està prevista per al dia 19 d'abril.
