En aquests mesos la situació ha anat variant des d'una primera proposta patronal de prorrogar el conveni un any, amb tot el cos de conveni intacte, i amb un increment salarial del 0?6% a un altre plantejament, ja en l'última reunió d'una vigència de tres anys de conveni, la qual cosa obre l'escenari a propostes més enllà d'una revisió salarial. En la propera reunió, el dia 27, lliurarem les nostres propostes, això sí, sense ser presoners de discursos demagògics, que presten més atenció al discurs i la polèmica que a la solució dels problemes. Serà llavors quan la negociació del conveni comenci de manera efectiva.
Cada sindicat és lliure per veure les coses des de diferents punts de vista. De fet no falta qui fa la raó de la seva existència l'atac frontal cap a altres sindicats, sense el menor pudor a retorçar la realitat si això convé. Si per a això cal indicar com a prova que hi ha convenis amb increments majors a la seva màxima proposta, faci's, obviant el que no interessi, com detallar que aquest increment superior (del 3 %) s'aplica sobre taules de 2011 després de 4 anys d'increment 0 %. En aquest mateix temps 2011-2015, el conveni d'ITV es va revaloritzar més d'un 5%. No semblen realitats molt comparables. La història es munta amb una lògica en la qual s'informa de manera parcial i esbiaixada.
Un altre mantra repetit és el de la suposada pèrdua de poder adquisitiu després de finalitzar el recorregut salarial del conveni 2013-2015 que VAREM SIGNAR TOTS ELS SINDICATS DEL SECTOR. Doncs bé, en aquest temps els nostres salaris es van revaloritzar en tipus nominals pràcticament del 3 %, mentre l'IPC estatal per al mateix període va ser del 0,5 %, i si ens centrem en l'IPC de Catalunya, el mateix va ser de l'1 %.
Des de CCOO valorem que és un error traslladar les situacions específiques d'empreses concretes del sector a un conveni sectorial on conflueixen moltes altres circumstàncies i situacions d'altres empreses, per la qual cosa cal buscar un equilibri. El conveni col·lectiu sectorial no suposa la fi de la negociació ni de l'acció sindical en l'empresa, en la qual devem organitzar-nos i actuar en el dia a dia. Com a sindicat majoritari del sector ens neguem a ser coartada en la mateixa de qui sense haver solucionat les coses en el seu àmbit (en el qual recordem que són amplíssima majoria) troba aquí la possibilitat de descarregar i camuflar les seves responsabilitats en els altres.
Ens pot separar la visió que el que salarialment és poc o molt poc, ja que rares vegades serà suficient i mai serà massa, si hem d'incloure algun concepte nou, retocar coses o prescindir d'unes altres, clar que sí, això és part de la discussió. El que no és de rebut és utilitzar aquestes dinàmiques de mitges veritats, victimització pròpia i demonització aliena.
Des de CCOO volem agrair la confiança i el suport continuat que rebem per part de tots els treballadors i treballadores que formen part del sector de la Itvs de Catalunya.
Seguirem informant.
