Conveni d?Oficines i Despatxos de Catalunya

Oficines i despatxos, cap a on?


Després de la pròrroga d'un any acordada pel conveni, i la pujada salarial del 0?8 % amb que vàrem tancar el 2015, hem iniciat les negociacions del conveni de Catalunya amb una perspectiva més complexa que mai.

Tot i que és cert que, des de la negociació col·lectiva, el conveni ha avançat molt en tots els seus aspectes al llarg dels darrers anys, hem engegat les negociacions amb la intenció de revisar gairebé punt per punt tot el contingut, presentant una plataforma àmplia, i que té com intenció fer veure a la patronal que per nosaltres no s?hi val a pretendre liquidar la negociació en una o dues reunions parlant d?una única qüestió. Són gairebé un quart de milió els treballadors i les treballadores a Catalunya que tenen aquest com el seu conveni de referència i per tant, no és possible esperar que les negociacions no tinguin la càrrega de profunditat que cal. 

La resposta de la patronal davant d?aquesta postura ha estat molt contundent, i això és el que ens fa pensar que la negociació probablement serà la més complicada dels darrers anys: Foment i Pimec ens han presentat, com a resposta de la nostra, una plataforma molt regressiva que ens suposaria un retrocés important en matèria de jornada: volen passar de 1.772 hores anuals a una jornada de 1.826, afegint-hi mesures de disponibilitat total que ens obliguin a estar a disposició un 20 % més de la jornada diària i setmanal. També ens demanen treure un dia de vacances, i ens transmeten la necessitat de pagar els complementes per IT només en casos d?accident laboral. 

No tenim cap dubte que la postura de la patronal no deixa de ser una reacció més teatral que real a la nostra voluntat de negociar una plataforma molt àmplia, però no per això hem de deixar perdre?ns en el que han de ser merament ?anècdotes? o sortides de to concretes que no condueixen a res. No obstant, sí que cal plantejar-nos cap on anem. Per nosaltres, aquesta negociació ha de comportar, sí o sí, una reflexió profunda en, com a mínim, dos conceptes en els que hi hauria d?haver acord, ja que són troncals i necessaris per tots i totes, i no solament per les plantilles:

  • El tema salarial: els paràmetres dels acords Estatal de Negociació Col·lectiva i l?Interprofessional de Catalunya ens donen uns indicadors molt clars per on d?anar les coses (?fins l?1?5 % per aquest any?). Si tenim en compte que continuem en una situació d?IPC negatiu a Catalunya, continuar en la línia d?establir pujades en positiu, en la línia ja acordada de l?any passat, seria anar pel bon camí.
  • La reorganització de la classificació professional és fonamental. Moltes són les tasques que han quedat obsoletes i continuen figurant en el conveni, o que no queden ben definides; també hi ha tasques noves, existeix massa confusió a l?hora de desxifrar els factors d?enquadrament de les persones i no hi ha criteris de diferències entre nivells dintre d?un mateix grup. 

Som conscients que són moltes les empreses que paguen per sobre del conveni, i amb les quals actuarà la clàusula d?absorció i compensació. Però hem de ser igualment  conscients que hi ha moltes altres, sobretot en la petita i petitíssima empresa, que estan pagant a conveni pelat, amb la qual cosa el manteniment  del poder adquisitiu estaria més que garantit, tenint en compte que l?índex de preus al consum, repetim, es troba en negatiu. Si avancem per aquí, creiem que estarem on hem d?estar.

Però de poc serveix una bona baralla en el conveni si no fem la tasca que hem de fer empresa per empresa. Com dèiem, en les darreres negociacions hem fet que el conveni donés passes endavant molt importants en matèria de permisos, conciliació, control del calendari laboral, o millora dels drets sindicals. Moltes són les empreses on allò establert en el conveni no es respecta, i molts som els que no fem servir els mitjans que tenim al nostre abast per rectificar-ho. Sense anar més lluny, tenim molts calendaris laborals sense pactar encara en el mes d?abril, i la redacció de l?article 29 ens permet intervenir-hi decisivament. Cal per tant, continuar en la doble línia de negociació col·lectiva però també en la de més rigor en el si de l?empresa. Només així estarem fent una feina que pugui fructificar en la protecció dels nostres drets.

Continuarem informant!